L'últim germà - Nathacha Appanah

Han passat molts anys, i un home recorda la seva trasbalsada infantesa a l’illa Maurici: el destí del pare i de la mare, els seus germans, les corredisses sota les pluges torrencials... Fins que un dia la presó de l’illa s’omple de misteriosos deportats. ¿D’on vénen, qui són? El petit Raj s’arrisca a fer un amic, David, que ha vingut d’aquell altre món.

A vegades, l’amistat pot sobrevolar els drames, i la novel•lista té l’art de posar en la veu del narrador que recorda els fets el to d’una balada. Allò que ha passat fa anys ens arriba amb una emoció plena de recança.

Llegir en cas d'incendi

Nathacha Appanah 

Nathacha Appanah va néixer a la illa Maurici el 1973. Formada en els àmbits del periodisme i l'edició, es va donar a conèixer al món de la literatura amb la publicació dels Rochers de Poudre d’or (Premi RFO 2003 i Premi Rosine Perrier 2004), a la qual va seguir Blue Bay Palace, guardonada amb el Gran Premi dels oceans Índic i Pacífic 2005, i La Noce d’Anna, Premi Passion 2006 i Premi del Públic del Saló del Llibre 2006. < últim>(Premi Fnac de novel·la 2007) va ser traduïda amb gran èxit a quinze llengües.

“LENA” de Jordi Coca

Jordi Coca i Villalonga va néixer a Barcelona el 20 d'octubre de 1947. La vocació per l'escriptura se li va despertar als catorze anys. L'autor, amb una certa dosi d'humor, qualifica el descobriment de la literatura com una il·luminació, ja que va aparèixer d'una manera sobtada, de cop, sense cap antecedent familiar que la propiciés. L'atracció per l'escriptura es produeix, aleshores, de manera intensa. 

En aquella època primerenca, no pensava que era escriptor, ni tan sols verbalitzava el desig d'arribar a ser-ho. Només es reconeixia la fortalesa que se li suposa a un corredor de fons que emprèn una cursa incerta sense pressa, però amb el convenciment que els fruits de l'esforç haurien d'arribar a materialitzar-se, encara que no fossin immediats. Tot un projecte i, també, una premonició. És per tot això que Jordi Coca, quan es refereix a aquella primera etapa d'enlluernament i de tempteigs, parla sovint de vocació i d'il·luminació. 

No perdia de vista, en cap moment, que escriure era una faceta important de la vida, però que l'existència no comença ni acaba amb l'escriptura. La seva trajectòria vital confirmaria posteriorment aquest pensament. 

Un cop acabats els ensenyaments primaris i el batxillerat, va començar a estudiar art dramàtic, que compaginava amb feines diverses. Actualment és Doctor en Arts Escèniques, té el DEA en Filologia Catalana, és titulat superior en Art Dramàtic i també ha fet dos cursos de gestió cultural a ESADE. 

Professionalment, Jordi Coca es vincula al món del teatre. Observem de quina manera justifica aquesta elecció: 

"Per què el teatre? No ho sé. De fet el teatre mai no m'ha agradat d'una manera genèrica. No volia ser actor, ni director, ni investigador; tampoc no estava especialment dotat per relacionar-me amb la gent. I tanmateix m'interessava l'ambient d'una professió on es treballa necessàriament en grup i on el resultat de la feina s'exposa a la consideració directa del públic. Potser si les coses haguessin anat d'una altra manera m'hauria dedicat a l'arquitectura, però no va ser així." (Escriptor del Mes, gener 1994. Generalitat de Catalunya). 

La dedicació a l'ofici d'escriptor, però, continua. Ara bé, aquesta dedicació l'entén en termes de globalitat, com un tot vital: 

"Treballar en una institució cultural unes hores, escriure, fer classes, relacionar-me amb artistes plàstics, anar al cinema, descobrir aquelles coses del món artístic que m'aportaven coses noves, més enllà de la rutina i d'una professionalitat i una especialització mal enteses. En aquells moments no entenia -i ara tampoc- la polèmica que es va generar a la cultura catalana sobre els escriptors dits professionals o de diumenge a la tarda. Per a mi ser professional no volia dir dedicar-se únicament i exclusivament a una sola cosa. Ser professional era treballar amb tota la força possible i, alhora, saber mantenir la distància crítica suficient. Hi ha moments en què cal deixar que el temps passi tranquil·lament." (Escriptor del Mes, gener 1994, Generalitat de Catalunya). 

Llegir i viatjar han estat, per a Jordi Coca, fonts d'interès vitals. La curiositat i el desig d'aprendre l'han dut a emprendre un periple geogràfic determinant en la seva formació i visió de la realitat. Va visitar, de bon començament, gairebé tot Europa. Posteriorment, Turquia i els països àrabs. Per acabar, el Carib i Amèrica de Nord, on ha tornat tantes vegades com ha pogut. La Revolució dels Clavells portuguesa el va agafar a Porto i, uns dies després, a Lisboa. Va ser invitat a visitar Bagdad en plena guerra Iraq-Iran. Aquestes dues darreres experiències li van resultar molt interessants de viure, igual que el fet d'haver conegut els països de l'Est a la darreria dels anys seixanta, la qual cosa el va dur a un replantejament de les seves posicions polítiques. El retret màxim que feia aleshores als règims socialistes era el dèficit democràtic que arrossegaven i el caràcter indesxifrable del seu sistema econòmic. 

Ha treballat molts anys a l'Institut del Teatre com a tècnic superior d'ensenyament, i hi ha fet feines de professor, de responsable d'activitats culturals, de cap del Centre d'Investigació i Documentació i de director, durant el període 1988-1992. 

Durant aquesta època s'interessa més directament per la política. Entra com a militant a Iniciativa per Catalunya, on arriba a formar part de la Comissió Permanent. És nomenat, també, director d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. 

L'any 1992 té l'ocasió de passar sis mesos a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, en qualitat de professor visitant. Aprofita l'estada als Estats Units per aprofundir en l'estudi del pintor Edward Hopper, fruit del qual va sortir el llibre Paisatges de Hopper, que va quedar finalista del Premi Sant Joan de l'any 1994. 

Entre els premis que ha merescut la seva feina literària cal comptar el Serra d'Or per a escriptors joves (1972), el Documenta (1987) per la novel·la Mal de lluna, l'ADB de teatre (1991), el Josep Pla per l'obra La japonesa (1992), el Premio Nacional de la Crítica de 1994 per Louise (Un conte sobre la felicitat), el Ciutat de Palma 1995 per Dies meravellosos, el Ramon Muntaner (1997) per La faula dels ocells grecs i el Premi Sant Jordi de novel·la (2000) per Sota la pols. continua amb els llibres Lena (2002) i Cara d'àngel (2004). Aquest últim va guanyar el premi Joanot Martorell de Gandia. El 2007 publica La noia del ball, i dos anys més tard La nit de les papallones, amb la qual rep el Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell. La novel·la En caure la tarda (2012) rep el Premi de la Crítica Catalana de narrativa del 2013. 

Des de la primera novel·la que va publicar, Un d'aquells estius (Els Lluïsos) han passat molts anys. Durant aquest temps ha editat, entre narrativa, traduccions i assaigs, més d'una trentena d'obres, a banda de col·laborar habitualment a la premsa i a la televisió. 

Enllaç: Jordi Coca

'Lena'. 

Aquesta història ens descobreix una dona presonera del dolor, que permet a l'autor analitzar la profunditat de les relacions humanes

L'autor s'endinsa en la complexitat de les relacions humanes per fer un retrat d'una dona presonera del dolor i de la mort. Una història pertorbadora sobre el desig, la soledat i la comunicació.

Sinopsis

L'atracció, el desig i la curiositat decideixen un jove professor a acceptar la invitació de Lena Holgersson de visitar Suècia i passar uns dies a casa seva. Es van conèixer a Itàlia fa uns mesos, en unes reunions sobre teatre, i des d'aleshores tan sols han parlat per telèfon.

A Suècia, en una petita illa amarada de calma i de silenci, en la llarga claror estiuenca del nord, en un món ordenat i pulcre, el corrent d'atracció mutu esdevé un sentiment pertorbador, obscur i confús.

Sota la calculada i controlada aparença dels seus ulls blaus, sempre amb un vel de prudència, la Lena viu marcada per un passat dolorós i per un futur ple d'incerteses. La desgràcia i la culpa han arrelat al seu cor, però el sexe l'empeny, com una força sagrada, a provar nous límits i, potser, fins i tot a destruir-se. Ara, on vol arribar realment?

Lena és una dona que, segons el propi autor, viu amb intensitat el dolor perquè no troba explicació a les coses que li passen. Jordi Coca explica que el procés de descobriment mutu es trenca bruscament quan Lena vol dur la situació al límit:

Avinguda Telegraph - Michael Chabon

Avinguda Telegraph

Per David Tejero  : 

Telegraph Avenue” és la darrera novel·la de Michael Chabon, un text on l’autor s’apropa al costumisme habitual d’altres llibres seus però dotant-lo d’un cert aire de grandiositat que busca fer més rellevants els esdeveniments que es van succeint.

A finals de l’estiu de 2004, Archy Stalling i Nat Jaffe són dos amics que continuen malvivint del seu negoci, Brokeland Records, un paradís de vinils de segona ma, localitzats en una zona indefinida entre Berkely i Oakland. Les seves dones, Gwen i Aviva, són unes llevadores gairebé llegendàries que han donat la benvinguda a milers de nadons a la comunitat.

Quan l’ex-jugador de futbol americà Gibson Goode anuncia la seva intenció de construir uns grans magatzems a poca distancia del seu establiment, Nat i Archy començaran a témer pel futur del seu negoci. Però no serà l’única drama que viuran aquestes famílies: Gwen i Aviva s’hauran d’enfrontar amb un gran repte professional, el pare d’Archy es ficarà en problemes i un adolescent, Titus Joyner, apareixerà dient que és fill de l’Archy. Tots els esdeveniments s’uneixen per canviar les vides dels protagonistes.

Chabon construeix una novel·la complexa, amb molts personatges i una gran quantitat d’informació, res que no estigui acostumat a fer. Aquí, la música, el cinema d’arts marcials, el ‘blaxploitation’, alguns temes relacionats amb els superherois i moltes mostres de cultura popular s’uneixen a les vides dels personatges en un moment en el que tot està passant a la vegada. La casualitat o causalitat que l’escriptor crea és, d’una banda, creïble perquè tots hem tingut l’experiència que tot s’estava acumulant al nostre voltant, i de l’altra, un excés que acaba per cansar una mica al lector. Abans de parlar de les virtuts, em centraré en aquest defecte: la quantitat de coses que passen, l’enorme quantitat d’informació, les relacions, les casualitats i els esdeveniments fortuïts esgoten i la lectura d’aquestes pàgines hiperpoblades es torna, en molts moments, complicada.

Aquest important defecte no acaba amb les innumerables característiques positives del llibre. És innegable la capacitat de Chabon per convertir personatges totalment anodins en persones interessants que capten l’atenció i la preocupació del lector. Archy té inicialment poc carisma però les seves reaccions al que va passant el van apropant a un lector que entén la sensació d’impotència davant tot el que li està passant. En segon lloc, hi ha molts capítols que emocionen, especialment quan surten a escena Gwen i Aviva, possiblement el millor de la novel·la i amb la trama més interessant. Al seu costat, molts dels monòlegs de l’escriptor sobre variats temes i els capítols dedicats al pare d’Archy són més avorrits. La novel·la està descompensada: es tan ambiciosa que hi ha parts en les que Chabon s’oblida del lector però, això sí, quan recorda que escriu per un públic, ens deixa fragments d’excel·lent qualitat.

“Telegraph Avenue” és una novel·la molt complexa i de difícil accés. Des de les primeres pàgines el lector és perfectament conscient del repte que suposa. Aquells que persisteixin trobaran alguns moments excel·lents i la sensació que el conjunt podria haver estat millor.

Enllaç: Article de David Tejero a "La Finestra Digital"

Michael Chabon

Michael Chabon (Washington D.C., 24 de mayo de 1963) es un escritor estadounidense de ascendencia judía. Su novela Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay fue galardonada con el Premio Pulitzer en 2001.

Primeros años

Hijo de Robert S. Chabon, abogado y médico, y de Sharon Chabon, de profesión abogada, creció en la localidad de Columbia en Maryland. Chabon no quiso ser escritor hasta los diez años, edad a la que escribió su primer relato corto con motivo de un ejercicio en el colegio. El trabajo, que tenía como protagonista a Sherlock Holmes, recibió la nota máxima, lo que animó a Chabon a orientar su vocación hacia la literatura.

El divorcio de sus padres un año después marcaría posteriormente su obra, siendo bastante frecuentes en sus libros temas como el divorcio y la paternidad. Otras temáticas recurrentes en su literatura son las relacionadas con los judíos estadounidenses, como la integración de esta comunidad en la sociedad y el antisemitismo. Se graduó en la carrera de arte en la Universidad de Pittsburgh y más tarde realizó un posgrado de dos años en Bellas Artes con especialización en Literatura creativa en la Universidad de California, Irvine.

Éxitos iniciales

Su primera novela, titulada Los misterios de Pittsburg la escribió con motivo de su tesis en la UC, Irvine. Cuando la leyó su profesor, el también escritor MacDonald Harris, la envió un agente literario, quien le propuso editarla ofreciéndole la poco frecuente suma de 115.000 dólares como adelanto. Los misterios de Pitsburg se publicó en 1988, y rápidamente se convirtió en un bestseller en Estados Unidos, convirtiendo a Chabon en una celebridad literaria en su país.

Su rápida popularidad le reportó una oferta para protagonizar un anuncio publicitario de las tiendas de moda Gap y su inclusión en la lista de las cincuenta personas más atractivas que elabora la revista People, negándose a participar en ambas propuestas.

En 1991 se editaría una recopilación de relatos cortos titulada Un mundo modelo, muchos de los cuales fueron publicados con anterioridad en la revista The New Yorker.

Su segunda novela

Después del éxito de Los misterios de Pittsburg, Chabon pasó cinco años trabajando en su segundo proyecto, al que llamó Fountain City. Se trataba de una ambiciosa obra que giraba alrededor de un arquitecto que construye un campo de béisbol perfecto en Florida. Escribió más de 1.500 páginas que acabó resumiendo en 672 para entregárselas a su agente, quien después de leerlas no dio su visto bueno a la obra.

Después de abandonar el proyecto y pasar por una pequeña crisis creativa, comenzó a escribir la que sería definitivamente su segunda novela, Chicos prodigiosos, en la que se basaría en sus experiencias con Fountain City para contar la historia de un escritor frustrado que pasa varios años escribiendo una novela. En el año 2000 fue estrenada la adaptación cinematográfica de esta obra, dirigida Curtis Hanson y estelarizada por Michael Douglas, Tobey Maguire y Frances McDormand; Bob Dylan obtuvo el Oscar por mejor canción original ("Things have changed") por esta película.

Obra reciente

En 1999 salió a la venta su segunda colección de relatos, titulada Jóvenes hombres lobo -publicada en español en 2005-, y un año después se editó Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay, una novela acerca un dibujante de historietas y un escritor ambientada en los inicios de la industria del comic en Estados Unidos, y que fue galardonada con el Premio Pulitzer a la mejor obra de ficción en 2001. Aprovechando el éxito de esta novela, Chabon hizo una incursión en el cómic con una antología de carácter trimestral basada en El Escapista, personaje creado por los dos protagonistas de Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay. La serie, que se llamó The Amazing Adventures of the Escapist fue publicada en Dark Horse Comics y ganó en 2005 el Premio Eisner a la Mejor Antología y dos Premios Harvey a la Mejor Antología y a la Mejor Serie Nueva.

En 2003 se publicó Summerland, una novela juvenil que recibió críticas dispares a pesar de ganar el Mythopoeic Fantasy Award y de convertirse un éxito de ventas en su país. Su siguiente trabajo, titulado La solución final, se publicó en 2005, y en él narra una investigación llevada a cabo durante los últimos años de la Segunda Guerra Mundial por un anciano del que no se sabe el nombre y que muy probablemente podría ser Sherlock Holmes.

A pesar de no haberse traducido aún al español, Chabon también ha escrito una novela que ha sido publicada en quince capítulos en la revista The New Yorker entre enero y mayo de 2007 y que llevó por título Gentlemen on the Road. En mayo del mismo año salió a la venta en EEUU su última novela, El sindicato de policía yiddish (The Yiddish Policemen's Union), en la que el escritor conjetura sobre un ficticio colapso de Israel en 1948 que hubiera llevado a los judíos europeos a establecerse en Alaska.

Vida personal

Chabon contrajo matrimonio en 1987 con la poeta Lollie Groth. Tras el éxito de su primera novela, se publicó en la revista Newsweek un artículo sobre los escritores gays más prometedores, en el que se incluyó por error a Chabon debido a la bisexualidad del protagonista de su libro. Posteriormente, el escritor declararía al New York Times su alegría por este malentendido, ya que gracias a él se ganó la fidelidad del público gay. Su matrimonio con Groth terminaría en 1991 a causa de los problemas que conllevaron su temprano éxito.

Dos años más tarde se casaría con la también escritora Ayelet Waldman, con la que se estableció definitivamente en Berkeley, California y con la que ha tenido cuatro hijos.

Novelas

·         Los misterios de Pittsburg (The Mysteries of Pittsburgh, 1988), trad. de Marcelo Cohen, publicada por Mondadori en 1988.

·         Chicos prodigiosos (Wonder Boys, 1995), trad. de Mauricio Bach, publicada por Anagrama en 1997.

• Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay (The Amazing Adventures of Kavalier & Clay, 2000), trad. de Javier Calvo, Mondadori en 2002. Premio Pulitzer de ficción y finalista del Premio del Círculo de Críticos Nacional del Libro.
• La solución final (The Final Solution, 2004), trad. de Javier Calvo, publicada por Mondadori en 2007.
• El sindicato de policía yiddish (The Yiddish Policemen's Union, 2007), trad. de Javier Calvo, publicada por Mondadori en 2008. Premio Nebula, Premio Hugo, Premio Locus, Premio Sidewise y Premio Ignotus.
• Gentlemen of the Road (2007). Publicada en 50 entregas en el The New York Times Magazine. No publicada en español.
• Telegraph Avenue (Telegraph Avenue, 2012), trad. de Javier Calvo, publicada por Mondadori en 2013.

Libros de relatos

·         Un mundo modelo (A Model World and Other Stories, 1991), trad. de Mariano Antolín Rato, publicada por Anagrama en 1995 y DeBolsillo en 2003.

·         Jóvenes hombres lobo (Werewolves in Their Youth, 1999), trad. de Javier Calvo, publicada por Mondadori en 2005.

Novela juvenil-adulta

• Summerland (2002). No publicada en español.

Libro infantil

• The Astonishing Secret of Awesome Man (2011) (ilustrador: Jake Parker). No publicada en español.

Colección de ensayos

• Maps and Legends (2008). No publicada en español.
• Manhood for Amateurs (2009). No publicada en español.

Més enllaços: Blog de cultura de "El País"

Germans, gairebé bessons - M. Mercè Cuartiella

M. MERCÈ CUARTIELLA

M. Mercè Cuartiella neix a Barcelona el 1964 i viu a l'Empordà des de fa més de vint anys. Es llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona l’any 1987.

Té publicades tres novel·les i diverses peces teatrals i des de jove ha dut a terme una intensa activitat cultural en diversos camps, que l'han dut a col·laborar habitualment en premsa i revistes especialitzades, a publicar relats i estudis diversos, a fer de guionista i presentadora televisiva o de moderadora en debats culturals.

El seu llibre  Germans, gairebé bessons , va ser reconeguda amb el XIII PREMI LLIBRETER 2012 de literatura catalana

El Premi Llibreter és un dels més valorats a Catalunya tant per autors com per la crítica, i també pels editors i els lectors que en subratllen sobretot la seva independència a l'hora de triar les obres premiades.

Aquest guardó, s’ha convertit en un dels més prestigiosos de les lletres catalanes tot i no tenir dotació econòmica, distingeix tres obres publicades l'últim any en les categories de literatura catalana, altres literatures i àlbum il·lustrat.

El premi el concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya i té com a objectiu destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols que destaquen per la seva temàtica, pel tractament literari i per la seva qualitat i que, enmig de la gran oferta disponible, no han rebut l’atenció que mereixen. 

Germans, gairebé bessons

En Joan i l’Ester són germans. La seva relació és intensa, sovint excloent, a voltes destructiva, i això condiciona les seves vides i la seva visió del món. Això desespera la Raquel, la dona d’en Joan, que detesta no formar part d’aquest món privat que comparteixen, farcit de secrets i de fantasmes del passat. Quan en Joan anuncia que ha contret un deute de joc i que cal reunir, en sis dies, una quantitat que està fora del seu abast, comença una recerca tan inútil com frenètica en què tots tres intentaran, en solitari i sense l’ajut dels altres, aconseguir uns diners impossibles. Germans, gairebé bessons ens parla d’uns personatges contradictoris que volen ser feliços però no en saben, que necessiten dels altres i, alhora, no poden evitar ferir-los, que desconfien dels sentiments i la tendresa però que, malgrat això, aspiren a ser estimats.

Jane Eyre - Charlotte Brontë

Jane Eyre és la primera novel·la publicada per Charlotte Brontë.

Explica la història, comú a la seva posterior novel·la Villette, d'una jove que ha de lluitar per sobreviure i la seva posterior realització sense ajuda de diners, la família o el privilegi de classe. L'òrfena Jane està atrapada entre dos impulsos amb freqüència contradictoris. Per un costat, és estoica, modesta i abnegada; per l'altre és una persona apassionada, independent, disconforme i rebel davant la injustícia que sembla trobar per totes parts. De nena, Jane Eyre pateix primer com a pupil·la de la seva tia, la rica senyora Reed i la seva abusiva família, després sota el règim cruel i opressiu de l'escola Lowood, on finalment l'envia la seva tia. Com a jove institutriu de Thorfield Hall, les qüestions de classe frustren el seu camí cap al veritable amor amb el senyor Rochester, amb qui ha forjat una profunda relació mentre cuida de la seva filla il·legítima.

No obstant això, la classe és menys una barrera a la seva unió –i en qualsevol cas, els dos personatges menyspreen els seus dictats- que el fet que ell ja tingui esposa. Es tracta de la infame boja tancada a les golfes (la criolla Bertha Mason, de Jamaica, la història de la qual ha estat imaginativament reconstruïda per Jean Rhys a Wide Sargasso Sea). La situació de Bertha s'ha vist com a contrapunt de la de Jane, a més de plantejar preguntes sobre la representació de les dones a les novel·les del segle XIX. Nombroses coincidències i desitjos complerts porten finalment a la resolució del romàntic argument central, però Jane Eyre segueix a favor de les dones intel·ligents i amb aspiracions en el context asfixiant i patriarcal de la Gran Bretanya victoriana.

Charlotte Brontë (Thornton, 1816 - Haworth, 1855) fou una novelista i poeta anglesa i la més gran de les tres germanes Brontë. La sea novela més coneguda és Jane Eyre.
La rígida disciplina imposada pel seu pare, un pastor anglicà, i la prematura mort de la seva mare i de dues de les seves germanes van perfilar la narrativa d'aquestes escriptores: Emily, autora de la cèlebre Cims borrascosos (1847), Anne, autora de la La llogatera de Wildfell Hall, i, especialment, Charlotte, dominada per la sensibilitat i la fantasia romàntiques.
La publicació de Jane Eyre (1847), que va tenir un gran èxit, va consagrar Charlotte com a escriptora després que la seva primera novel·la, The professor, publicada pòstumament el 1856, fos rebutjada per diversos editors. Altres obres d'aquesta escriptora són Shirley (1849) i Villette (1853).

ATRAPADA AL MIRALL

La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç.

Res no fa pensar que una matinada, després d'un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf, a prop de Barcelona on viu.

Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l'estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s'instal·la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga.

A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada.

És una excel.lent novel·la d'intriga psicològica que atrapa des del primer moment. Gira al voltant de la violència psicològica. L'autora posa de relleu com en les relacions entre les persones, d'una manera més o menys sibil.lina, es pot crear una dependència tal que una acabi anulant a l'altra fins a portar-la a una situació de desesperació. Molt recomenable.

Enllaços:

http://www.gemmalienas.com/biografia?lang=es

Italo Calvino

Un dia d'eleccions

El protagonista d’aquesta novel·la, Amerigo Ormea, fa d’interventor per un partit d’esquerres. Passa, doncs, moltes hores en un col·legi electoral, situat a l’interior d’una cèlebre institució religiosa de Torí: la Petita Casa de la Divina Providència, també coneguda amb el nom de Cottolengo, que és un hospici enorme destinat a donar asil a gent disminuïda, deficient i deforme. Quan surt de casa a quarts de sis del matí i comença a entomar la pluja, l’Amerigo no té manera de preveure fins a quin punt l’experiència al·lucinada d’aquest dia d’eleccions canviarà la seva manera de concebre el món, la política i la vida mateixa.

El sistema electoral d'aquell dia de 1953 funciona, segons la llei, d'una manera una mica estranya, si més no per a Amerigo Ormea, que fa de vocal a la mesa electoral en representació del partit comunista. Els malalts tenen dret a vot, és clar; però el cas és que hi ha gent present físicament però que, mentalment, és absent. Malgrat tot, tenen dret a vot —i no cal dir que l'exerceixen a favor de l'Església, que en té cura.

Tot aquest plegat de situacions portarà Amerigo a reflexionar sobre la vida i la manera que tenim d'organitzar-la, des de l'entorn personal al de la societat.

ENLLAÇOS:

OPINIÓ -El Singular Digital- Albert Ventura 'Un dia d'eleccions', d'Italo Calvino

Viquipèdia - Italo Calvino