dijous, 11 de desembre del 2014

Rafel Nadal i Farreras


Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista i escriptor català., escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1, TV3. i 8TV. Ha estat director d' El Periódico de Catalunya des de maig de 2006 fins a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre, entre d'altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació. Va guanyar el XLIV Premi Josep Pla de narrativa del 2012 i el Premi Joaquim Amat - Piniella del 2013 amb la novel·la Quan érem feliços (Edicions Destinos). A l'octubre de 2013 va publicar el llibre Quan en dèiem xampany(Columna edicions), Premi Anglada 2014.

Obres :
· Els mandarins (2011, Columna)
· Quan érem feliços (2012, Destino)
· Quan en dèiem xampany (2013, Columna )


dissabte, 8 de novembre del 2014

EL CLUB DE LECTURA DEL FINAL DE LA TEVA VIDA, de Will Schwalbe


Publicat per Amsterdam Llibres/RBA
Traduït per Maria Gené Gil




“Tots tenim molt més per llegir del que podem llegir i molt més per fer del que podem fer. Així i tot, una de les coses que vaig aprendre de la mare és aquesta: llegir no és el contrari de fer, és el contrari de morir.” Will Schwalbe


Una història tendra, honesta i commovedora sobre un club de lectura de només dos membres, una mare malalta i el seu fill, que faran servir els llibres per estimar-se encara més. Una celebració de la literatura, l’amor i la vida.
En Will i la seva mare, malalta de càncer, saben que el temps de què disposen per estar junts no durarà per sempre. Per això volen aprofitar-lo al màxim i compartir el que més els apassiona: la lectura. Durant mesos parlaran de llibres de tota mena: clàssics i bestsellers, novel·les i memòries, comèdies i tragèdies... I, a través de les lectures, també revisaran les seves vides, les seves pors i el seu amor. Una emocionant oda a la vida i al reconfortant poder de les paraules. 
El club de lectura del final de la teva vida, de Will Schwalbe
Per Marta Noguer, biblioteca d’Arbúcies.

Sobre l'autor


Will Schwalbe (Nova York, 1962) fou vicepresident executiu i editor en cap de la reconeguda editorial Hyperion Books. També exercí d’articulista i crític de publicacions com The New York Times i South China Morning Post. És membre de la junta de govern del Taller d’escriptors americans d’Àsia i de la Yale University Press. Viu a Nova York, on va fundar i dirigeix la pàgina web cookstr.com, un important referent en la internacionalització de les receptes de cuina i dels llibres de cuina més importants del món. El llibre El club de lectura del final de la teva vida, publicat el 2012, és l’obra amb què Schwalbe va debutar, com a autor, en el món de la literatura. I, a jutjar per les bones crítiques que el llibre ha rebut i pel nombre d’exemplars venuts, podem afirmar que aquest ha estat un debut contundent

Sobre l'obra

Dues anotacions fonamentals situades a l’inici del llibre marquen, al nostre parer, la lectura d’aquesta obra. Un fragment de la primera anotació diu: “El que ve a continuació és la meva història. Si tracta especialment sobre la mare i jo, i menys sobre el pare i els meus germans, és només perquè crec que les seves històries les han d’explicar ells, si ho decideixen i quan ho decideixin”. I un fragment de la segona anotació diu: “he intentat ser fidel a l’esperit i no a les paraules dels nostres diàlegs [de la mare i el fill o veu narrativa] i fer un retrat sincer del que vam viure junts”.

Amb aquesta mena de confessions-justificacions prèvies, el lector s’endinsa a la novel•la de Schwalbe partint de dues premisses fonamentals:

1. tot el que s’explica és veritat, real (o, almenys, la seva veritat, la de la veu narrativa);
2. la novel•la que tenim al davant és una història de vida o, més concretament, la història d’una relació mare-fill reconstruida a partir de records, cartes, correus electrònics i un blog.

Ens trobem, efectivament, davant d’una història de vida, escrita en primera persona, que parteix d’un fet traumàtic: a la mare del narrador, Mary Anne Schwalbe, li és detectat un càncer de pàncrees –un dels més fulminants– quan té 73 anys. A partir d’aquest fet s’inicia el dolorós procés de tractament que duu, a la mare i al fill, a compartir llargues estones d’hospital i de companyia en què, bàsicament, comenten llibres i qüestions vitals que aquests els suggereixen (l’amistat, l’amor, la mort, la família, la religió, el sentit de la vida humana, etc.). Però El club de lectura del final de la teva vida és molt més que una simple història basada en fets reals, com l’autor ens ha volgut fer creure a l’inici. També és una novel•la exemplar pel que fa a la creació d’un personatge, fins a cert punt, fictici: la mare del jo-narrador. És a dir, els lectors arribem a conèixer Mary Anne Schwalbe a través de la percepció que en té el seu fill en un moment vital trasbalsador, en què, degut al càncer, a la proximitat de la mort i al que això representa, tota relació maternofilial es replanteja, es reorienta i, per força, canvia.

La literatura, doncs, no només és el teló de fons d’aquesta novel•la. És un personatge més, amb pes propi, actiu. No només se’ns ofereix una llista de llibres i autors recomanats per un motiu o altre. Aquesta obra ret homenatge a la literatura, la situa dalt d’un pedestal i ens convida a ésser partíceps del gran plaer de la lectura. 

Llibres comentats al llarg de l'obra:
(Destaquem en negreta els títols o autors dels quals disposem les obres o d'altres títols d'ells mateixos a la biblioteca d'Arbúcies)
  • Allighieri, Dant. Purgatori.
  • Banks, Russell. Continental Drift (Deriva continental)
  • Barbery, Muriel. L’elegància de l’eriçó.
  • Beah, Ishmael. A Long Way Gone: Memories of a Boy Soldier (Un llarg camí: memòries d’un nen soldat)
  • Bolaño, Roberto. Los detectives salvajes.
  • Brooks, Geraldine. Els guardians del llibre.
  • Buda. The Diamond Cutter Sutra.
  • Carrol, Lewis. Alícia al país de les meravelles.
  • Connelly, Karen. The Lizard Cage (La gàbia del llangardaix)
  • Conroy, Pat. The Geat Santini (El gran Santini)
  • Dahl, Roald. Charlie i la fàbrica de xocolata.
  • Didion, Joan. L’any del pensament màgic.
  • Eliot, T.S. Assassinat a la catedral.
  • Fleming, Ian. Chitty Chitty Bang Bang.
  • Forbes, Esther. Johnny Tremain.
  • Ídem. Paul Revere and the World He Lived In (Paul Revere i el món en què visqué)
  • Forster, E.M. Howards End.
  • Frank, Anna. Diari d’Anna Frank.
  • Grass, Günter. El timbal de llauna.
  • Halberstam, David. The Coldest Winter (L’hivern més fred)
  • Halpern, Susan. The Etiquette of Illness (El protocol de la malaltia)
  • Hamid, Mohsin. The Reluctant Fundamentaist (El fonamentalista reticent)
  • Highsmith, Patricia. Carol.
  • Ídem. Estranys en un tren.
  • Ídem. L’enginyós senyor Ripley.
  • Hosseini, Khaled. El caçador d’estels.
  • Ídem. Mil sol esplèndids
  • Irving, John. Prayer for Owen Meany (Oració per Owen Meany)
  • Isherwood, Christopher. Christopher and His Kind (Christopher i la seva gent)
  • Jerome, Jerome K. Tres homes en una barca.
  • Jong, Erica. Fear of Flying (Por de volar)
  • Kabat-Zinn, Jon. Coming to Our Senses (Venir a la raó)
  • Ídem. Full Catastrophe Living.
  • Ídem. Wherever You Go, There You Are (Onsevull que vagis, allà hi ets)
  • Kamara, Mariatu. El llarg viatge de Mariatu Kamara.
  • Kennedy, John F. Profiles in Courage (Perfils de coratge)
  • Lamott, Anne. Travelling Mercies: Some Thoughts on Faith (Misericòrdia ambulant: pensaments sobre la fe)
  • Larsson, Stieg. Els homes que no estimaven les dones.
  • LaValle, Victor. Big Machine (Màquina gran)
  • Leaf, Munro. The Story of Ferdinand (La història de Ferdinand)
  • Lewis, C.S. Les cròniques de Nàrnia.
  • MacLean, Alistair. Puppet on a Chain (Un titella en una cadena)
  • Ídem. The Guns of Navarone (Els canons de Navarone)
  • Ídem. Eagles Dare (El desafiament de les àguiles)
  • Mann, Thomas. Joseph and His Brothers (Josep i els seus germans)
  • Ídem. La mort a Venècia.
  • Ídem. La muntanya màgica.
  • Maugham, Somerset. De la servitud humana.
  • Ídem. Obra completa.
  • Ídem. The Painted Veil (El vel pintat)
  • McEwan, Ian. A la platja de Chesil.
  • McBride, James. The Color of Water (El color de l’aigua)
  • McCall Smith, Alexander. Miracle at Speedy Motors (Miracle a Speedy Motors)
  • Mistry, Rohinton. Un equilibri perfecte.
  • Moehringer, J.R. The Tender Bar (El bar tendre)
  • Mueenuddin, Daniyal. In Other Rooms, Other Wonders (En altres llocs, altres meravelles)
  • Munro, Alice. Massa felicitat.
  • Nagarjuna. Seventy Verses on Emptiness.
  • Némirovsky, Irène. Suite francesa.
  • Nesbit, Edith. The Railway Children (Els nens del ferrocarril)
  • O’Hara. Trobada a Samarra.
  • Pausch, Randy. L’última lliçó.
  • Pedersen, Susan. Eleanor Rathbone and the Politics of Conscience
  • Pinter, Harold. The Caretaker (El vigilant)
  • Price, Reynolds. Feasting the Heart (Festejar el cor)
  • Ransome, Arthur. Swallows and Amazons.
  • Robinson, Marilynne. Housekeeping (Feines domèstiques)
  • Russert, Big. Russ and Me (El gran Russ i jo)
  • Sendak, Maurice. Allà on viuen els monstres.
  • Ídem. In the Night Kitchen (La cuina de nit)
  • Shaffer, Peter. Five Finger Exercise. (Exercici per a cinc dits)
  • Shaw, George Bernanrd. Saint Joan (Santa Joana)
  • Soljenitsin. The Gulag Archipelago (L’arxipèlag Gulag)
  • Soseki, Natsume. Kokoro.
  • Stegner, Wallace. En lloc segur.
  • Steichen, Edward. The Family of Man (La família de l’home)
  • Stone, Lydia. Pink Donkey Brown (L’aset Pink marró)
  • Strout, Elizabeth. Olive Kitteridge.
  • Tey, Josephine. Brat Farrar.
  • The Autobiography of Malcom X (Autobiografia de Malcolm X)
  • Thomas, Michael. Man Gone Down (L’home vingut a menys)
  • Tóibín, Colm. Brooklyn.
  • Ídem. The Blackwater Lightship (El far de Blackwater)
  • Ídem. The Master (El mestre)
  • Ídem. The Story of the Night (Crònica de la nit)
  • Tolkien, J.R.R. El hòbbit.
  • Trevor, William. Felicia’s Journey (El viatge de Felicia)
  • Updike, John. Couples. (Parelles)
  • Ídem. My Father’s Tears: And Other Stonries (Les llàgrimes del meu pare i altres històries)
  • Weller, Sheila. Girls llke us (Noies com nosaltres)
  • Wiesel, Elie. La nit.
  • Wilder Tileston, Mary. Daily Strength for Daily Needs (Força diària per a les necessitats diàries)
  • Williams, Tennessee. Un tramvia anomenat desig.
  • Wolff, Geoffrey. The Duke of Deception (El duc de l’engany)
  • Wouk, Herman. Marjorie Morningstar.

És un llibre, doncs, d'aquells que es fa interessant per la quantitat de bones lectures que recomana. A veure què en penseu!

Enllaços d'interès:


dijous, 2 d’octubre del 2014

LA VOZ DORMIDA - DULCE CHACÓN


"La voz dormida" relata la història d'un grup de dones preses a Madrid, a la presó de "Las Ventas". Elvira, Remi, Hortensia... i moltes altres maten les hores, mentre esperen rebre la visita d'algun familiar per trencar la rutina tediosa de la presó, sense saber mai si el dia que viuen serà l'últim, si es commutaran les seves penes de mort per cadena perpètua o si es reduiran els anys de la seva condemna. 

Per què estan a la presó? Perquè són republicanes, anarquistes o guerrilleres. Perquè durant la guerra van triar el bàndol dels perdedors i algunes es decidiren a continuar la lluita.

Mentrestant, fora de la presó observem la vida d'altres personatges: els seus familiars, que viuen la tragèdia de tenir a un ésser estimat a la presó. 
Assistim a les hores que passen en fila, a les portes de "Las Ventas", esperant a entrar al locutori una vegada a l'any, per veure a una germana, a una filla, a una esposa, a una néta, a la qual ni tan sols podran tocar i, en ocasions, ni tan sols arribaran a veure perquè a alguna funcionària no "li ve bé" i hauran de marxar a casa seva sense poder tornar fins a l'any vinent.

Però en "La voz dormida" també assistim a les vides d'aquestes funcionàries, encapçalades per la germana "María de los Serafines", una monja implacable, mancada  de qualsevol tipus de sentiment humà i de pietat cap a les recluses.

Dulce Chacón ens ofereix una visió moltes vegades oblidada de la repressió franquista contra el bàndol republicà: la perspectiva de les dones. 
Dones que no es van quedar en la rereguarda, que van optar per la primera fila de la resistència, que es van llançar a la muntanya com a guerrilleres. 
Però aquesta visió s'enriqueix sumant a tothom que les envolta i al seu passat, que apareix com una forma d'evadir-se dels murs de la presó, per allunyar a la mort, sempre present.

"La voz dormida" és una novel·la que atrapa al lector des de les primeres línies i l'emociona a cada pàgina.
Una novel·la dura, en ocasions, fins i tot molt dura, però escrita amb una tendresa immensa cap a les protagonistes, unes dones lluitadores a les quals ni la presó aconsegueix acovardir.



Dulce Chacón



Nasqué en el si d'una família tradicional, però més tard els seus ideals d'esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la Invasió de l'Iraq del 2003.

Quan ella tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i la Dulce i la seva germana bessona, van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per tal de fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.

A l'octubre del 2003 li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava al seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.

Premis

Premi de Poesía Ciudad d'Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995
XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000
Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida

Bibliografia

Poesia

Querrán ponerle nombre (1992)
Las palabras de la piedra (1993)
Contra el desprestigio de la altura (1995)
Matar al ángel (1999)
Cuatro gotas (2003)

Novel·la

Algún amor que no mate (1996)
Blanca vuela mañana
Háblame, musa, de aquel varón (1998)
Cielos de barro (2000)
La voz dormida (2002)

Teatre

Algún amor que no mate
Segunda mano, 1998

Altres

Te querré hasta la muerte, 2003, pp. 61-64. Cuentos

Enllaços:





dissabte, 27 de setembre del 2014

TROBADES CLUB DE LECTURA 2014-2015


Dijous 16 octubre 2014 a les 19:00 h.  La voz dormida de la Dulce Chacón

Dijous 20 novembre 2014  a les 19:00 h. El club de lectura del final de la teva vida de Will Schwalbe

Dijous 18 desembre 2014 a les 19:00 h. Quan érem feliços  amb la presència de l’autor ,  Rafael Nadal

Dijous 29 gener 2015 a les 19:00 h. La delicadesa de David Foenkinos

Dijous  26 febrer 2015 a les 19:00 h. Grans esperances de Charles Dickens

Dijous 26 març 2015 a les 19:00 h  Bones intencions amb la presència de l’autora , Maria Mercè Roca

Dijous 30 abril 2015 a les 19:00 h. Vida privada de Josep Maria Sagarra


Dijous 28 maig 2015 a les 19:00 h. La impaciència del cor de Stefan Zweig

dimarts, 13 de maig del 2014

L'últim germà - Nathacha Appanah


Han passat molts anys, i un home recorda la seva trasbalsada infantesa a l’illa Maurici: el destí del pare i de la mare, els seus germans, les corredisses sota les pluges torrencials... Fins que un dia la presó de l’illa s’omple de misteriosos deportats. ¿D’on vénen, qui són? El petit Raj s’arrisca a fer un amic, David, que ha vingut d’aquell altre món.
A vegades, l’amistat pot sobrevolar els drames, i la novel•lista té l’art de posar en la veu del narrador que recorda els fets el to d’una balada. Allò que ha passat fa anys ens arriba amb una emoció plena de recança.

Llegir en cas d'incendi


Nathacha Appanah 




Nathacha Appanah va néixer a la illa Maurici el 1973. Formada en els àmbits del periodisme i l'edició, es va donar a conèixer al món de la literatura amb la publicació dels Rochers de Poudre d’or (Premi RFO 2003 i Premi Rosine Perrier 2004), a la qual va seguir Blue Bay Palace, guardonada amb el Gran Premi dels oceans Índic i Pacífic 2005, i La Noce d’Anna, Premi Passion 2006 i Premi del Públic del Saló del Llibre 2006. < últim>(Premi Fnac de novel·la 2007) va ser traduïda amb gran èxit a quinze llengües.

dimarts, 1 d’abril del 2014

“LENA” de Jordi Coca

Jordi Coca i Villalonga va néixer a Barcelona el 20 d'octubre de 1947. La vocació per l'escriptura se li va despertar als catorze anys. L'autor, amb una certa dosi d'humor, qualifica el descobriment de la literatura com una il·luminació, ja que va aparèixer d'una manera sobtada, de cop, sense cap antecedent familiar que la propiciés. L'atracció per l'escriptura es produeix, aleshores, de manera intensa. 



En aquella època primerenca, no pensava que era escriptor, ni tan sols verbalitzava el desig d'arribar a ser-ho. Només es reconeixia la fortalesa que se li suposa a un corredor de fons que emprèn una cursa incerta sense pressa, però amb el convenciment que els fruits de l'esforç haurien d'arribar a materialitzar-se, encara que no fossin immediats. Tot un projecte i, també, una premonició. És per tot això que Jordi Coca, quan es refereix a aquella primera etapa d'enlluernament i de tempteigs, parla sovint de vocació i d'il·luminació. 

No perdia de vista, en cap moment, que escriure era una faceta important de la vida, però que l'existència no comença ni acaba amb l'escriptura. La seva trajectòria vital confirmaria posteriorment aquest pensament. 

Un cop acabats els ensenyaments primaris i el batxillerat, va començar a estudiar art dramàtic, que compaginava amb feines diverses. Actualment és Doctor en Arts Escèniques, té el DEA en Filologia Catalana, és titulat superior en Art Dramàtic i també ha fet dos cursos de gestió cultural a ESADE. 

Professionalment, Jordi Coca es vincula al món del teatre. Observem de quina manera justifica aquesta elecció: 

"Per què el teatre? No ho sé. De fet el teatre mai no m'ha agradat d'una manera genèrica. No volia ser actor, ni director, ni investigador; tampoc no estava especialment dotat per relacionar-me amb la gent. I tanmateix m'interessava l'ambient d'una professió on es treballa necessàriament en grup i on el resultat de la feina s'exposa a la consideració directa del públic. Potser si les coses haguessin anat d'una altra manera m'hauria dedicat a l'arquitectura, però no va ser així." (Escriptor del Mes, gener 1994. Generalitat de Catalunya). 

La dedicació a l'ofici d'escriptor, però, continua. Ara bé, aquesta dedicació l'entén en termes de globalitat, com un tot vital: 

"Treballar en una institució cultural unes hores, escriure, fer classes, relacionar-me amb artistes plàstics, anar al cinema, descobrir aquelles coses del món artístic que m'aportaven coses noves, més enllà de la rutina i d'una professionalitat i una especialització mal enteses. En aquells moments no entenia -i ara tampoc- la polèmica que es va generar a la cultura catalana sobre els escriptors dits professionals o de diumenge a la tarda. Per a mi ser professional no volia dir dedicar-se únicament i exclusivament a una sola cosa. Ser professional era treballar amb tota la força possible i, alhora, saber mantenir la distància crítica suficient. Hi ha moments en què cal deixar que el temps passi tranquil·lament." (Escriptor del Mes, gener 1994, Generalitat de Catalunya). 

Llegir i viatjar han estat, per a Jordi Coca, fonts d'interès vitals. La curiositat i el desig d'aprendre l'han dut a emprendre un periple geogràfic determinant en la seva formació i visió de la realitat. Va visitar, de bon començament, gairebé tot Europa. Posteriorment, Turquia i els països àrabs. Per acabar, el Carib i Amèrica de Nord, on ha tornat tantes vegades com ha pogut. La Revolució dels Clavells portuguesa el va agafar a Porto i, uns dies després, a Lisboa. Va ser invitat a visitar Bagdad en plena guerra Iraq-Iran. Aquestes dues darreres experiències li van resultar molt interessants de viure, igual que el fet d'haver conegut els països de l'Est a la darreria dels anys seixanta, la qual cosa el va dur a un replantejament de les seves posicions polítiques. El retret màxim que feia aleshores als règims socialistes era el dèficit democràtic que arrossegaven i el caràcter indesxifrable del seu sistema econòmic. 

Ha treballat molts anys a l'Institut del Teatre com a tècnic superior d'ensenyament, i hi ha fet feines de professor, de responsable d'activitats culturals, de cap del Centre d'Investigació i Documentació i de director, durant el període 1988-1992. 

Durant aquesta època s'interessa més directament per la política. Entra com a militant a Iniciativa per Catalunya, on arriba a formar part de la Comissió Permanent. És nomenat, també, director d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. 

L'any 1992 té l'ocasió de passar sis mesos a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, en qualitat de professor visitant. Aprofita l'estada als Estats Units per aprofundir en l'estudi del pintor Edward Hopper, fruit del qual va sortir el llibre Paisatges de Hopper, que va quedar finalista del Premi Sant Joan de l'any 1994. 

Entre els premis que ha merescut la seva feina literària cal comptar el Serra d'Or per a escriptors joves (1972), el Documenta (1987) per la novel·la Mal de lluna, l'ADB de teatre (1991), el Josep Pla per l'obra La japonesa (1992), el Premio Nacional de la Crítica de 1994 per Louise (Un conte sobre la felicitat), el Ciutat de Palma 1995 per Dies meravellosos, el Ramon Muntaner (1997) per La faula dels ocells grecs i el Premi Sant Jordi de novel·la (2000) per Sota la pols. continua amb els llibres Lena (2002) i Cara d'àngel (2004). Aquest últim va guanyar el premi Joanot Martorell de Gandia. El 2007 publica La noia del ball, i dos anys més tard La nit de les papallones, amb la qual rep el Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell. La novel·la En caure la tarda (2012) rep el Premi de la Crítica Catalana de narrativa del 2013. 

Des de la primera novel·la que va publicar, Un d'aquells estius (Els Lluïsos) han passat molts anys. Durant aquest temps ha editat, entre narrativa, traduccions i assaigs, més d'una trentena d'obres, a banda de col·laborar habitualment a la premsa i a la televisió. 


Enllaç: Jordi Coca

'Lena'. 
Aquesta història ens descobreix una dona presonera del dolor, que permet a l'autor analitzar la profunditat de les relacions humanes


L'autor s'endinsa en la complexitat de les relacions humanes per fer un retrat d'una dona presonera del dolor i de la mort. Una història pertorbadora sobre el desig, la soledat i la comunicació.

Sinopsis

L'atracció, el desig i la curiositat decideixen un jove professor a acceptar la invitació de Lena Holgersson de visitar Suècia i passar uns dies a casa seva. Es van conèixer a Itàlia fa uns mesos, en unes reunions sobre teatre, i des d'aleshores tan sols han parlat per telèfon.

A Suècia, en una petita illa amarada de calma i de silenci, en la llarga claror estiuenca del nord, en un món ordenat i pulcre, el corrent d'atracció mutu esdevé un sentiment pertorbador, obscur i confús.

Sota la calculada i controlada aparença dels seus ulls blaus, sempre amb un vel de prudència, la Lena viu marcada per un passat dolorós i per un futur ple d'incerteses. La desgràcia i la culpa han arrelat al seu cor, però el sexe l'empeny, com una força sagrada, a provar nous límits i, potser, fins i tot a destruir-se. Ara, on vol arribar realment?

Lena és una dona que, segons el propi autor, viu amb intensitat el dolor perquè no troba explicació a les coses que li passen. Jordi Coca explica que el procés de descobriment mutu es trenca bruscament quan Lena vol dur la situació al límit: