David Foenkinos va néixer a París al
1974.
Llicenciat en Lletres
per la Universitat
de la Sorbona ,
va rebre també una sòlida formació com a músic de jazz. Entre les seves novel·les,
acollides amb entusiasme per els lectors i la crítica destaquen : El potencial erótico de mi mujer (Premi
Roger-Nimier 2004), En caso de felicidad (2004), Los
recuerdos (2011),
Estoy
mucho mejor (2013) i sobretot , La delicadesa (2009). Mereixedora de deu mencions entre ells el dels lectors de Le Télégramme, el An Avel o el 7ème Art, questa
obra va ser escollida finalista dels premis literaris més prestigiosos de
França com el Goncourt, el Renaudot, el Médicis, el Fémina o el Interallié; va ser publicada en més de trenta països i
posteriorment portada al cinema per el propi autor i el seu germà Stéphane. L’any
2010, Foenkinos, melòman i fan incondicional de John Lennon, va decidir
publicar una singular biografia novel·lada
en la que es proposa deixar de banda el mite i retratar a l’home.
SINOPSI :
En l'escena inicial de
La delicadesa un desconegut agafa el seu coratge amb totes dues mans (i en
aquest moment fins i tot li agradaria tenir-ne quatre) i aborda la Nathalie enmig del
carrer. Al cap de trenta segons aconsegueix fer-la somriure. Ell es diu
François i es casarà amb ella. Un començament absolutament clàssic, diríeu,
d'aquells que sovint marquen l' inici de les coses que després no ho són tant.
La història de la Nathalie ,
tanmateix, no és la història d'una felicitat. Si bé, ben mirat, tampoc no és
una història trista. Al contrari. Hi passa alguna cosa terrible, sí, i moltes
d'alegres i sorprenents. Perquè hi ha homes que són un pou de sorpreses
(d'aquests, n'hi ha que fins i tot són suecs). I s'esdevenen coses subtils i
delicades, també. La delicadesa és molt important per a la Nathalie.
Com diu Eduard Punset “la mort i les seves conseqüències, és
un un sentiment que l'home no està preparat per assumir”. Justament
per això, cadascú interpreta a la seva manera una visió diferent sobre la mort
i el corresponent dol. En aquesta novel·la, David Foenkinos ens involucra en
una història on la delicadesa és present a cada paraula.
La mort i el dol són temes
espinosos que requereixen un enfocament molt ben pensat per no crear una
novel·la basada en els tòpics fàcils i la freda superficialitat que se’n
desprèn quan no se sap com tractar el tema. La
delicadesa és la demostració que no calen reflexions ampul·loses ni
monòlegs grandiloqüents per expressar el remolí d’emocions que comporta la
pèrdua inesperada d’un ésser estimat. Foenkinos dóna llum al procés de dol
mitjançant un estil indirecte i senzill, on el contingut de la novel·la no
roman en les paraules, sinó en tot allò que no es diu.
Nathalie i François són la
parella perfecta per a una història d’amor sense fissures. Enamorats fins al
moll de l’os, viuen una relació completa on les discussions sense fonament,
l’embotiment de la rutina i els dubtes sobre el futur no existeixen. El que en
un principi podria semblar una història embafosa fins a la sacietat, però, es
transforma ràpidament en una narració on el dolor silenciós d’una absència
primerenca ho impregna tot.
Malgrat el caràcter
aparentment lúgubre de la història, La
delicadesa no és una novel·la trista ni tenebrosa. Foenkinos
tracta el dol de la protagonista amb suavitat i sense reiteracions macabres
que, valgui la redundància del títol, converteixen l’obra en una novel·la
delicada i fins i tot simpàtica sobre la mort. L’autor juga amb uns personatges
maldestres i confusos per fer-los confluir en un escenari comú on,
matusserament, intenten reparar la seva vida sentimental a base de passos en
fals i silencis carregats de significat.
Amb la voluntat de picar
l’ullet al lector, Foenkinos alterna la narració amb fragments sobre detalls
insubstancials de cada escena, ja siguin lletres de cançons que els personatges
escolten, receptes sobre el que mengen i fins i tot frases cèlebres molt
originals. Aquesta particularitat esdevé la cirereta del pastís d’una obra molt
ben pensada perquè, més enllà de transmetre la tristesa que hi plana de
rerefons, desperti més d’un somriure al lector.
PER SABER
MÉS :
La delicadesa de
David Foenkinos / Llibreria Proa Espais
A la Nathalie li agraden les
coses delicades. Aprecia molt la tendresa amb que el seu marit fa puzles o el
tacte de la manta del sofà quan hi llegeix. El lector connecta de seguida amb
els petits plaers de la vida de la jove francesa. I tal i com Amelie Poulain
ens demostrà en el seu moment, molt sovint s’amaguen en la més absoluta
quotidianitat. Així, un suc de fruita en el moment precís, un petó robat o el
coratge d’abordar algú pel carrer ens revelen l’univers íntim d’aquesta
novel·la.
Sembla que França s’està convertint en el bressol d’aquest
producte cultural literari tan particular; l’Anna Gavalda i el seu Junts i prou
de La Butxaca n’és un bon exemple. Un títol més que es deu apilar a les
tauletes de nit de tot lector sensible. O L'Elegancia de l'eriçó d’Edicions 62, premi dels llibreters francesos aquell
mateix any. Qui corri a refugiar-se en aquesta temàtica agredolça, o simplement
en gaudeixi, cal advertir-ho, no hi ha una sola recepta: funciona barrejar
certa nostàlgia i drama, tocar de peus a terra, amor del que no embafa i
sobretot optimisme en que les coses sortiran bé.
Aquesta és la vida de Nathalie:
aparentment perfecta (parisenca, feliçment casada, amb una feina d’allò més
normal) fins que es trenca, i el món s’enfonsa. I amb el conflicte, la
reclusió: amb un pronòstic de dol etern, es capbussa indefinidament en
l’empresa. Però no és el destí qui li somriurà, sinó un company d’equip gairebé
invisible. Farcida de referències culturals variades, rellegirem a
Cortázar i la boca de la Maga
a Rayuela I llavors somriurem nosaltres, perquè David Foenkinos a La delicadesa fa d’un relat personal un viatge entranyable per la realitat de la vida.
ENLLAÇOS :
