Charles John Huffan Dickens
.jpg)
Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel·les que
van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial
ironia. Ara és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i
les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època.
Els crítics han celebrat la
seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar caràcters memorables i
el seu poder de sensibilització socials. Tot i això, tot sovint ha rebut
crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els
seus caràcters grotescos.
Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham (Kent). Va assistir a
l'escola primària dels set als dinou anys. La seva família era de classe
mitjana però la seva situació econòmica va empitjorar quan el seu pare va ser
empresonat. Va aprendre a llegir gràcies a la seva mare, que va fer servir per
ensenyar al seu fill unes quantes obres clàssiques propietat del pare, John Dickens.
La família de Dickens va recuperar l'estabilitat econòmica a causa
d'una inesperada herència. A partir d'això, Dickens va ser enviat a un
centre docent de Hampstead Road, on hi va romandre dos anys. La seva
adolescència la va passar treballant com a ajudant d'un advocat (1827), freqüentant les
biblioteques del British Museum, aprenent taquigrafia i,
finalment, treballant en la redacció del Morning Chronicle a partir de
l'any 1828.
Al voltant d'aquells anys va publicar, sota el pseudònim de Boz,
diversos articles inspirats en la vida diària de Londres acompanyats
d'il·lustracions de Cruikshank i amb el títol Sketches by
Boz. Aquell mateix any va casar-se amb Catherine Hogarth,
amb qui tindria 10 fills. Va veure com es publicava la seva obra The
posthumous papers of the Pickwick Club («Els papers pòstums del Club
Pickwick»), nou entregues l'any 1836
i onze més l'any 1837.
La seva obra següent és Oliver Twist (1837-38).
Gràcies a les obres que anava publicant, Dickens anava
agafant prestigi. L'any 1841 va
ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg
i va viatjar als Estats Units d'Amèrica l'any 1842, on es va trobar amb
una gran rebuda. Allà, però, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de
manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la que es va guanyar el
rebuig de la societat dels Estats Units d'Amèrica i va significar a
Anglaterra el primer fracàs important de la seva carrera: American Notes.
No obstant això, va tornar a rebre el suport del públic gràcies a la seva obra Cançó de Nadal (Dickens).
La seva novel·la Dombey
and Son («Dombey i fill», 1846-48) va significar un canvi
en el mètode de treball: va passar de la improvisació
a la completa planificació, cosa que va poder fer gràcies al coneixement dels
recursos estilístics que havia aconseguit. L'any 1850 va fundar Household Words on es
publicaven textos d'autors poc coneguts, i on hi va publicar Hard Times
(«Temps difícils», 1854). Bleak House «Casa Inhòspita», fou
publicada per Bradbury & Evans en fascicles mensuals 1852-53.
Dickens estava sotmès a una gran càrrega de treball destinada a satisfer
als seus lectors, i va caure en crisi. Es va produir una ruptura amb els seus
editors perquè va exigir una millor remuneració i li va ser denegada. Després
d'això, va iniciar una sèrie de viatges a Itàlia,
Suïssa
i França.
Quan va retornar a Anglaterra, obligat per les noves circumstàncies
econòmiques, va desenvolupar activitats d'altres camps: va organitzar
representacions teatrals, va fundar el Daily News, va fer d'actor i va donar
conferències.
Cap a
l'any 1850 la
salut de Dickens havia empitjorat, situació agreujada per la mort del seu pare,
una filla i la seva germana. L'escàndol públic que va constituir el seu suposat
enamorament d'una actriu de 18 anys que es deia Ellen Teman, del qual va intentar
defensar-se mitjançant una nota al Daily News, va contribuir a la seva ruptura
amb Katherine. Des d'aleshores, Dickens va canviar de caràcter de forma
dràstica. Va continuar, però, donant conferències i escrivint. Va realitzar una
gira pels Estats Units d'Amèrica l'any 1867, i l'any 1870 va aparèixer la
primera entrega mensual d'una novel·la que mai no es completaria: The
Mystery of Edwin Drood («El misteri d'Edwin Drood»)
Novel·les
- Els
papers pòstums del Club de Pickwick (The Pickwick Papers),
1836–1837 va ser la primera novel·la publicada
per l'escriptor britànic. Està
considerada com una de les obres mestres de la literatura anglesa.
Inicialment va ser publicada per entregues entre l'abril de 1836 i
novembre de 1837, i cada una de les seves entregues es convertia en un
esdeveniment literari. En un principi, l'obra havia de ser una narració
inspirada en els gravats que havia
realitzat Robert
Seymour sobre un "club Nimrod" de caçadors còmicament inexperts, però el text
no va trigar a imposar-se a la seva il·lustració. Entorn del protagonista s'agrupa
un club d'extravagants personatges, les peripècies, narrades amb gran
sentit de l'humor, poden interpretar-se com una sàtira de la filantropia. La figura més notable de la
novel·la, després de la de Pickwick, és la del seu criat Sam Weller.
- Oliver Twist, 1837–1839 és la segona novel·la de l'autor
anglès. Es va publicar originalment com a novel·la per entregues d'aparició mensual a
la revista Bentley's Miscellany, entre febrer de 1837 i abril de
1839. En un principi, l'autor tenia la intenció que formés part d'una obra
més extensa, The Mudfog Papers
. Totes les entregues portaven com il·lustració un gravat de George Cruikshank.
És la primera novel·la en llengua anglesa que té un nen com a protagonista[11]
i és també destacable per la seva escassament romàntic tractament del món
dels criminals i les seves sòrdides vides. El llibre porta el subtítol de The
Parish Boy's Progress, una al·lusió tant a The Pilgrim's
Progress de John Bunyan com a dos populars caricatures
del segle XVIII de William Hogarth,
"A Rake's Progress" i "A Harlot's Progress". Oliver
Twist és una de les primeres novel·les socials de la història de la
literatura. Crida l'atenció als seus lectors sobre diversos mals socials
de l'època, com el treball infantil o la utilització de nens per cometre
delictes. Dickens es burla de la hipocresia de la seva època tractant
aquests temes tan seriosos amb sarcasme i humor negre. La novel·la va
poder haver estat inspirada per la història de Robert
Blincoe, un orfe el relat sobre la duresa de la seva vida com a
treballador infantil en un molí de cotó va tenir una gran difusió a la
dècada de 1830. Ha estat adaptada en nombroses ocasions per al cinema, la
televisió i el teatre musical.
S'ha traduït a nombroses llengües.
- Nicholas Nickleby, 1838–1839: novel·la que narra les aventures del
protagonista homònim, un orfe que ha de mantenir la seva família i que
adopta elements de la novel·la picaresca
per explicar com venç els prejudicis del seu entorn i aconsegueix que els
seus visquin en pau i respectabilitat
- The Old Curiosity Shop, 1840–1841 en anglès The Old Curiosity Shop,
publicada per entregues entre 1840 i 1841. La novel·la tracta sobre la
vida de Nell Trent i del seu avi, que viuen a Londres a
- Barnaby Rudge, 1841: ficcionalitza uns avalots reals
esdevinguts entre comunitats religioses (els anomenats Gordon Riots)
barrejant la trama amb una història de fantasmes i un assassinat de regust
gòtic. En aquesta obra Dickens surt del seu esquema narratiu habitual, pel
tractament que fa dels personatges i del gènere.
- Els llibres de Nadal:
- Cançó de Nadal (A Christmas Carol),
1843 és una novel·la curta de caràcter
realista-gòtic. En ella es parla de com una persona esquerpa pot canviar
la seva actitud per Nadal.
- The Chimes, 1844
- The Cricket on the
Hearth,
1845
- The Battle of Life, 1846
- David Copperfield, 1849–1850 Igual que la resta de les seves obres
(a excepció de cinc d'elles), aquesta novel·la va ser publicada en
capítols mensuals. Molts elements de la novel·la fan referència a la pròpia
vida de Dickens, essent probablement la més autobiogràfica de totes les seves obres.
Així també, el mateix Dickens va assenyalar en un pròleg de la novel·la
"de tots els meus llibres, aquest és el que més m'agrada", i
després "com molts pares, tinc un fill preferit, un fill que és la
meva debilitat, aquest fill es diu David Copperfield".
- Bleak House, 1852–1853 publicada per vint entregues entre
març de 1852 i setembre de 1853. És considerada una de les seves millors i
més completes novel·les i conté un dels més grans, complexos i encastats
conjunt meravellós de personatges i subtrames de tota la seva obra.
Dickens conta tot això per mitjà de la narració de l'heroïna de la
novel·la, Esther Summerson, i d'un narrador omniscient. Entre els
personatges memorables es troba l'advocat Tulkinhorn, l'encantador però depriment
John Jarndyce i l'infantil Harold Skimpole. La trama es refereix a una
llarga disputa legal (Jarndyce i Jarndyce), que té conseqüències de llarg
abast per a tots els involucrats. L'atac de Dickens contra el sistema
judicial anglès està en part basat en la seva pròpia experiència com a
empleat de lleis. La seva representació dura del procedir lent i antiquat
de
- Temps Difícils (Hard Times), 1854 en la qual es reflecteix l'època plena
de la industrialització, en un país plenament afectat per ella, com va ser
Anglaterra.
- Little Dorrit, 1855–1857 publicada per primera vegada entre
1855 i 1857. L'obra és una sàtira fosca i directa sobre la incompetència
del govern de l'època i la hipocresia de la societat victoriana. Bona part
de les crítiques de Dickens se centren en les presons de deutors de l'època,
presons en les que els deutors eren empresonats, sense possibilitat de
treballar, fins que d'alguna manera pagaven els seus deutes, en molts
casos, el deutor podia passar dècades a la presó abans de ser amnistiat
davant l'evidència de ser incapaç de pagar, o moria a la presó oblidat per
tots. Per criticar aquesta situació, Dickens situa bona part de la trama a
la presó de deutors de Marshalsea, en el marge dret del riu Tàmesi al seu
pas per Londres, que és descrita amb gran vivesa sobretot perquè el propi pare
de l'autor va ser empresonat a ella. Bona part de la resta de les
crítiques que Dickens realitza en l'obra se centren en els problemes
socials del seu temps: la industrialització i la seguretat dels
treballadors, la incompetent i innecessària burocràcia de
- Una
història de dues ciutats, 1859 en la qual es narra la vida al segle XVIII, en l'època de la Revolució Francesa.
Al mateix temps la història es desenvolupa en dos països: Anglaterra i
França, i en les ciutats de Londres i París, respectivament en l'època
dels inicis de
- Great Expectations, 1860–1861: la trama gira al voltant d'un misteri on un mecenes en l'ombra empeny un jove, que mentrestant té una història d'amor amb una noia
- Our Mutual Friend, 1864–1865 és l'última novel·la completada per
l'escriptor anglès Charles Dickens, publicada per entregues entre
1864 i 1865. En molts aspectes, és una de les seves obres més sofisticades
i complexes, combinant una gran profunditat psicològica amb una rica
anàlisi social. En un primer cop d'ull, sembla centrar-se, en paraules del
crític J. Hillis Miller, als diners, diners, diners, i el que els diners
pot fer de la vida (que és una cita de la pròpia El nostre comú
amic, posada en boca de Bella al final del Llibre III, capítol IV),
però una anàlisi més profunda demostren que, sobretot, se centra en els
'valors humans' i la seva aplicació en la societat victoriana. Per a molts
crítics i escriptors com Italo Calvino, la novel·la és una obra
mestra absoluta, en la qual un Dickens pessimista, ja madur, demostra tota
la força de la seva prosa i inventiva en un autèntic exercici de
virtuosisme literari. En el capítol inicial, un home jove es dirigeix a Londres a rebre l'herència paterna, la
qual, d'acord amb el testament del seu pare, només podrà rebre'l si es
casa amb Bella Wilf, un jove bonica però a la que mai ha conegut. No
obstant això, abans d'arribar, un cadàver és trobat surant al Tàmesi, i la policia l'identifica com el
seu, de manera que se'l dóna per mort. L'herència passa llavors a Boffins,
inculte obrer del seu pare, no sap llegir, i els efectes d'això s'estenen
per tots els extrems de la societat londinenca.
- El misteri
D'Edwin Drood (The Mystery of Edwin Drood) (inacabada), 1870
- The Long Voyage 1853
- A House to Let 1858
- The Signal-Man 1866
Gran esperances.
Phillip Pirrip, conegut
amb el sobrenom de Pip, és un nen orfe, de classe humil, que viu en un petit
poble anglès. Pip creix al costat de la seva germana, que el castiga sempre que
pot, i el seu cunyat, un ferrer bondadós que li ensenyarà l'ofici. Però Pip és
massa curiós per resignar-se a una vida tan anodina i té esperances de
convertir-se en una persona important. Un bon dia descobreix un fugitiu de la
justícia que viu amagat en un cementiri. En lloc de delatar-lo, Pip li porta
menjar perquè no es mori de gana. Temps més tard, entra a treballar al servei
de la senyoreta Havisham, una dona adinerada i excèntrica, i de la seva filla
adoptiva, Estel·la. I el dia que se li presenta per sorpresa Mr Jaggers, un
advocat de Londres, per dir-li que un benefactor anònim el vol convertir en tot
un gentleman, Pip comença a creure que les seves grans esperances potser no
havien estat en va.
Moviment
literari: El
moviment literari d’aquesta novel·la és el realisme. Després del
romanticisme (S.XIX) es va introduir a Europa aquest moviment literari que té
com a característiques:
–
Es busca la realitat, no hi ha coses fictícies o meravelloses.
–
Es centra en la contemporaneïtat.
–
No esmenta els sentiments dels humans, sinó que analitza la seva conducta.
–
És subjectiva
–
Analitza al personatge i la seva situació.
Resum:
Grans
esperances tracte d’un noi el qual li deien Pip, era un noi orfe que vivia a
les terres d’Anglaterra a mitjans del segle XIX. La historia comença a un
cementiri mentre ell hi és i un home se li acosta i li demana unes coses.
Aquest com no sap com demanar-les les roba de casa i li porta. Finalment quan
sa germana convida a un senyor i li ofereix un seguit de coses se n’adona que
Pip les ha agafat, aquest fuig, però es troba a dos soldats a la porta, que més
tard s’assabenta que a la persona que ha ajudat era un delinqüent.
Pip
més tard va anar a la casa de Havisham, aquesta volia que Pip anés a jugar
perquè es sentia avorrida, i crida a Estela una jove noia de la casa que
rebutja a Pip perquè diu que és un camperol i l’insulta. Finalment Pip acaba
marxant a casa seva. Al tornar li pregunten que tal va anar a la casa de
Havisham, i respon amb mentires. Una setmana més tard hi torna anar a jugar,
aquest cop no hi ha discussions, i al regressar a casa es troba amb un jove el
qual es barallen, guanya Pip.
Un
altre dia que anava a casa de la senyora Havisham aquesta va dir-li a Pip que
com es deia amb qui vivia, ell li diu José (Marti de la seva germana, el qual
tenen una bona relació, és ferrer) i diu que han de posar a Pip com alumne de
ferrer.
Dies
després al sortir de casa de la senyora Havisham, amb Wopsle es van adonar que
havia passat alguna cosa a casa d’en Pip mentre tornaven. La seva germana
estava a terra ferida, més tard quedaria invalida. Com la seva germana va queda
invalida de facultats, la tia de Wopsle (Biddy) es va quedar a viure amb Pip i
José per poder ensenyar-los sobre lletres i ajudar en les tasques domèstiques.
Pip
després de estar 4 anys com alumne de José de ferrer, se li presenta una
oportunitat que no rebutja i se’n va a Londres amb Jaggers (Va ser qui li dona
la oportunitat) per fer fortuna i poder ser un cavaller.
Durant
aquesta etapa es troba amb l’home que es va barallar que no coneixia, i fan una
gran amistat. Pip es distancia per culpa de la fortuna que creu que tindrà, de
José.
Més
tard la seva germana mor, i Pip torna al poble per consolar a José.
Al
cap d’un temps Pip s’adona que esta treballant i guanyant diners d’aquell
delinqüent del principi de l’historia, del cementiri, aquest rebutja la idea de
voler seguir guanyant diners del presoner. La senyora Havisham mor en un
incendi i li deixa els diners a Pip.
El
seu company, amb el qual es va barallar un cop al sortir de la casa de
Havisham, l’ha de abandonar i Pip cau en una malaltia, José el cura i esta amb
ell. Un cop Pip es recupera vol anar a agrair-li a José el que ha fet però
aquest s’ha cassat amb Biddy.
Pip
a causa de això decideix anar amb el seu amic a l’estranger i allà viu una vida
bona i diferent a la que tenia.
Valoració:
Aquesta
novel·la sincerament no la puc dir si m’ha agradat o no, perquè li he perdut el
fil bastants cops, el seu llenguatge utilitzat a la novel·la m’ha suposat una
gran dificultat per poder entendre mínimament aquest llibre. Tampoc m’ha
agradat gaire perquè se’m feia avorrit i llarg.
Recomanació: Recomano aquest llibre a
persones amb molta paciència, ja que aquest llibre la demana, no per la seva
complexitat, sinó per el llenguatge culte o antic de l’època que costa
d’entendre. Pel que fa els temes puc dir que a les persones que els hi agradi
la intriga, aquest és un bon llibre, també inclou algun tema sobre l’amor
