divendres, 14 de març del 2014

Avinguda Telegraph - Michael Chabon

Avinguda Telegraph

Per David Tejero  : 
Telegraph Avenue” és la darrera novel·la de Michael Chabon, un text on l’autor s’apropa al costumisme habitual d’altres llibres seus però dotant-lo d’un cert aire de grandiositat que busca fer més rellevants els esdeveniments que es van succeint.
A finals de l’estiu de 2004, Archy Stalling i Nat Jaffe són dos amics que continuen malvivint del seu negoci, Brokeland Records, un paradís de vinils de segona ma, localitzats en una zona indefinida entre Berkely i Oakland. Les seves dones, Gwen i Aviva, són unes llevadores gairebé llegendàries que han donat la benvinguda a milers de nadons a la comunitat.
Quan l’ex-jugador de futbol americà Gibson Goode anuncia la seva intenció de construir uns grans magatzems a poca distancia del seu establiment, Nat i Archy començaran a témer pel futur del seu negoci. Però no serà l’única drama que viuran aquestes famílies: Gwen i Aviva s’hauran d’enfrontar amb un gran repte professional, el pare d’Archy es ficarà en problemes i un adolescent, Titus Joyner, apareixerà dient que és fill de l’Archy. Tots els esdeveniments s’uneixen per canviar les vides dels protagonistes.
Chabon construeix una novel·la complexa, amb molts personatges i una gran quantitat d’informació, res que no estigui acostumat a fer. Aquí, la música, el cinema d’arts marcials, el ‘blaxploitation’, alguns temes relacionats amb els superherois i moltes mostres de cultura popular s’uneixen a les vides dels personatges en un moment en el que tot està passant a la vegada. La casualitat o causalitat que l’escriptor crea és, d’una banda, creïble perquè tots hem tingut l’experiència que tot s’estava acumulant al nostre voltant, i de l’altra, un excés que acaba per cansar una mica al lector. Abans de parlar de les virtuts, em centraré en aquest defecte: la quantitat de coses que passen, l’enorme quantitat d’informació, les relacions, les casualitats i els esdeveniments fortuïts esgoten i la lectura d’aquestes pàgines hiperpoblades es torna, en molts moments, complicada.
Aquest important defecte no acaba amb les innumerables característiques positives del llibre. És innegable la capacitat de Chabon per convertir personatges totalment anodins en persones interessants que capten l’atenció i la preocupació del lector. Archy té inicialment poc carisma però les seves reaccions al que va passant el van apropant a un lector que entén la sensació d’impotència davant tot el que li està passant. En segon lloc, hi ha molts capítols que emocionen, especialment quan surten a escena Gwen i Aviva, possiblement el millor de la novel·la i amb la trama més interessant. Al seu costat, molts dels monòlegs de l’escriptor sobre variats temes i els capítols dedicats al pare d’Archy són més avorrits. La novel·la està descompensada: es tan ambiciosa que hi ha parts en les que Chabon s’oblida del lector però, això sí, quan recorda que escriu per un públic, ens deixa fragments d’excel·lent qualitat.
“Telegraph Avenue” és una novel·la molt complexa i de difícil accés. Des de les primeres pàgines el lector és perfectament conscient del repte que suposa. Aquells que persisteixin trobaran alguns moments excel·lents i la sensació que el conjunt podria haver estat millor.

Michael Chabon

Michael Chabon (Washington D.C., 24 de mayo de 1963) es un escritor estadounidense de ascendencia judía. Su novela Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay fue galardonada con el Premio Pulitzer en 2001.
Primeros años
Hijo de Robert S. Chabon, abogado y médico, y de Sharon Chabon, de profesión abogada, creció en la localidad de Columbia en Maryland. Chabon no quiso ser escritor hasta los diez años, edad a la que escribió su primer relato corto con motivo de un ejercicio en el colegio. El trabajo, que tenía como protagonista a Sherlock Holmes, recibió la nota máxima, lo que animó a Chabon a orientar su vocación hacia la literatura.
El divorcio de sus padres un año después marcaría posteriormente su obra, siendo bastante frecuentes en sus libros temas como el divorcio y la paternidad. Otras temáticas recurrentes en su literatura son las relacionadas con los judíos estadounidenses, como la integración de esta comunidad en la sociedad y el antisemitismo. Se graduó en la carrera de arte en la Universidad de Pittsburgh y más tarde realizó un posgrado de dos años en Bellas Artes con especialización en Literatura creativa en la Universidad de California, Irvine.
Éxitos iniciales
Su primera novela, titulada Los misterios de Pittsburg la escribió con motivo de su tesis en la UC, Irvine. Cuando la leyó su profesor, el también escritor MacDonald Harris, la envió un agente literario, quien le propuso editarla ofreciéndole la poco frecuente suma de 115.000 dólares como adelanto. Los misterios de Pitsburg se publicó en 1988, y rápidamente se convirtió en un bestseller en Estados Unidos, convirtiendo a Chabon en una celebridad literaria en su país.
Su rápida popularidad le reportó una oferta para protagonizar un anuncio publicitario de las tiendas de moda Gap y su inclusión en la lista de las cincuenta personas más atractivas que elabora la revista People, negándose a participar en ambas propuestas.
En 1991 se editaría una recopilación de relatos cortos titulada Un mundo modelo, muchos de los cuales fueron publicados con anterioridad en la revista The New Yorker.
Su segunda novela
Después del éxito de Los misterios de Pittsburg, Chabon pasó cinco años trabajando en su segundo proyecto, al que llamó Fountain City. Se trataba de una ambiciosa obra que giraba alrededor de un arquitecto que construye un campo de béisbol perfecto en Florida. Escribió más de 1.500 páginas que acabó resumiendo en 672 para entregárselas a su agente, quien después de leerlas no dio su visto bueno a la obra.
Después de abandonar el proyecto y pasar por una pequeña crisis creativa, comenzó a escribir la que sería definitivamente su segunda novela, Chicos prodigiosos, en la que se basaría en sus experiencias con Fountain City para contar la historia de un escritor frustrado que pasa varios años escribiendo una novela. En el año 2000 fue estrenada la adaptación cinematográfica de esta obra, dirigida Curtis Hanson y estelarizada por Michael Douglas, Tobey Maguire y Frances McDormand; Bob Dylan obtuvo el Oscar por mejor canción original ("Things have changed") por esta película.
Obra reciente
En 1999 salió a la venta su segunda colección de relatos, titulada Jóvenes hombres lobo -publicada en español en 2005-, y un año después se editó Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay, una novela acerca un dibujante de historietas y un escritor ambientada en los inicios de la industria del comic en Estados Unidos, y que fue galardonada con el Premio Pulitzer a la mejor obra de ficción en 2001. Aprovechando el éxito de esta novela, Chabon hizo una incursión en el cómic con una antología de carácter trimestral basada en El Escapista, personaje creado por los dos protagonistas de Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay. La serie, que se llamó The Amazing Adventures of the Escapist fue publicada en Dark Horse Comics y ganó en 2005 el Premio Eisner a la Mejor Antología y dos Premios Harvey a la Mejor Antología y a la Mejor Serie Nueva.
En 2003 se publicó Summerland, una novela juvenil que recibió críticas dispares a pesar de ganar el Mythopoeic Fantasy Award y de convertirse un éxito de ventas en su país. Su siguiente trabajo, titulado La solución final, se publicó en 2005, y en él narra una investigación llevada a cabo durante los últimos años de la Segunda Guerra Mundial por un anciano del que no se sabe el nombre y que muy probablemente podría ser Sherlock Holmes.
A pesar de no haberse traducido aún al español, Chabon también ha escrito una novela que ha sido publicada en quince capítulos en la revista The New Yorker entre enero y mayo de 2007 y que llevó por título Gentlemen on the Road. En mayo del mismo año salió a la venta en EEUU su última novela, El sindicato de policía yiddish (The Yiddish Policemen's Union), en la que el escritor conjetura sobre un ficticio colapso de Israel en 1948 que hubiera llevado a los judíos europeos a establecerse en Alaska.
Vida personal
Chabon contrajo matrimonio en 1987 con la poeta Lollie Groth. Tras el éxito de su primera novela, se publicó en la revista Newsweek un artículo sobre los escritores gays más prometedores, en el que se incluyó por error a Chabon debido a la bisexualidad del protagonista de su libro. Posteriormente, el escritor declararía al New York Times su alegría por este malentendido, ya que gracias a él se ganó la fidelidad del público gay. Su matrimonio con Groth terminaría en 1991 a causa de los problemas que conllevaron su temprano éxito.
Dos años más tarde se casaría con la también escritora Ayelet Waldman, con la que se estableció definitivamente en Berkeley, California y con la que ha tenido cuatro hijos.
Novelas
·         Los misterios de Pittsburg (The Mysteries of Pittsburgh, 1988), trad. de Marcelo Cohen, publicada por Mondadori en 1988.
·         Chicos prodigiosos (Wonder Boys, 1995), trad. de Mauricio Bach, publicada por Anagrama en 1997.
Libros de relatos
·         Un mundo modelo (A Model World and Other Stories, 1991), trad. de Mariano Antolín Rato, publicada por Anagrama en 1995 y DeBolsillo en 2003.
·         Jóvenes hombres lobo (Werewolves in Their Youth, 1999), trad. de Javier Calvo, publicada por Mondadori en 2005.
Novela juvenil-adulta
  • Summerland (2002). No publicada en español.
Libro infantil
  • The Astonishing Secret of Awesome Man (2011) (ilustrador: Jake Parker). No publicada en español.
Colección de ensayos
  • Maps and Legends (2008). No publicada en español.
  • Manhood for Amateurs (2009). No publicada en español.

dimarts, 4 de febrer del 2014

Germans, gairebé bessons - M. Mercè Cuartiella


M. MERCÈ CUARTIELLA


M. Mercè Cuartiella neix a Barcelona el 1964 i viu a l'Empordà des de fa més de vint anys. Es llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona l’any 1987.
Té publicades tres novel·les i diverses peces teatrals i des de jove ha dut a terme una intensa activitat cultural en diversos camps, que l'han dut a col·laborar habitualment en premsa i revistes especialitzades, a publicar relats i estudis diversos, a fer de guionista i presentadora televisiva o de moderadora en debats culturals.


El seu llibre  Germans, gairebé bessons , va ser reconeguda amb el XIII PREMI LLIBRETER 2012 de literatura catalana


El Premi Llibreter és un dels més valorats a Catalunya tant per autors com per la crítica, i també pels editors i els lectors que en subratllen sobretot la seva independència a l'hora de triar les obres premiades.

Aquest guardó, s’ha convertit en un dels més prestigiosos de les lletres catalanes tot i no tenir dotació econòmica, distingeix tres obres publicades l'últim any en les categories de literatura catalana, altres literatures i àlbum il·lustrat.

El premi el concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya i té com a objectiu destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols que destaquen per la seva temàtica, pel tractament literari i per la seva qualitat i que, enmig de la gran oferta disponible, no han rebut l’atenció que mereixen. 


Germans, gairebé bessons

En Joan i l’Ester són germans. La seva relació és intensa, sovint excloent, a voltes destructiva, i això condiciona les seves vides i la seva visió del món. Això desespera la Raquel, la dona d’en Joan, que detesta no formar part d’aquest món privat que comparteixen, farcit de secrets i de fantasmes del passat. Quan en Joan anuncia que ha contret un deute de joc i que cal reunir, en sis dies, una quantitat que està fora del seu abast, comença una recerca tan inútil com frenètica en què tots tres intentaran, en solitari i sense l’ajut dels altres, aconseguir uns diners impossibles. Germans, gairebé bessons ens parla d’uns personatges contradictoris que volen ser feliços però no en saben, que necessiten dels altres i, alhora, no poden evitar ferir-los, que desconfien dels sentiments i la tendresa però que, malgrat això, aspiren a ser estimats.


dijous, 9 de gener del 2014

Jane Eyre - Charlotte Brontë

Jane Eyre és la primera novel·la publicada per Charlotte Brontë.

Explica la història, comú a la seva posterior novel·la Villette, d'una jove que ha de lluitar per sobreviure i la seva posterior realització sense ajuda de diners, la família o el privilegi de classe. L'òrfena Jane està atrapada entre dos impulsos amb freqüència contradictoris. Per un costat, és estoica, modesta i abnegada; per l'altre és una persona apassionada, independent, disconforme i rebel davant la injustícia que sembla trobar per totes parts. De nena, Jane Eyre pateix primer com a pupil·la de la seva tia, la rica senyora Reed i la seva abusiva família, després sota el règim cruel i opressiu de l'escola Lowood, on finalment l'envia la seva tia. Com a jove institutriu de Thorfield Hall, les qüestions de classe frustren el seu camí cap al veritable amor amb el senyor Rochester, amb qui ha forjat una profunda relació mentre cuida de la seva filla il·legítima.

No obstant això, la classe és menys una barrera a la seva unió –i en qualsevol cas, els dos personatges menyspreen els seus dictats- que el fet que ell ja tingui esposa. Es tracta de la infame boja tancada a les golfes (la criolla Bertha Mason, de Jamaica, la història de la qual ha estat imaginativament reconstruïda per Jean Rhys a Wide Sargasso Sea). La situació de Bertha s'ha vist com a contrapunt de la de Jane, a més de plantejar preguntes sobre la representació de les dones a les novel·les del segle XIX. Nombroses coincidències i desitjos complerts porten finalment a la resolució del romàntic argument central, però Jane Eyre segueix a favor de les dones intel·ligents i amb aspiracions en el context asfixiant i patriarcal de la Gran Bretanya victoriana.



Charlotte Brontë (Thornton, 1816 - Haworth, 1855) fou una novelista i poeta anglesa i la més gran de les tres germanes Brontë. La sea novela més coneguda és Jane Eyre.
La rígida disciplina imposada pel seu pare, un pastor anglicà, i la prematura mort de la seva mare i de dues de les seves germanes van perfilar la narrativa d'aquestes escriptores: Emily, autora de la cèlebre Cims borrascosos (1847), Anne, autora de la La llogatera de Wildfell Hall, i, especialment, Charlotte, dominada per la sensibilitat i la fantasia romàntiques.
La publicació de Jane Eyre (1847), que va tenir un gran èxit, va consagrar Charlotte com a escriptora després que la seva primera novel·la, The professor, publicada pòstumament el 1856, fos rebutjada per diversos editors. Altres obres d'aquesta escriptora són Shirley (1849) i Villette (1853).



dimecres, 4 de desembre del 2013

ATRAPADA AL MIRALL







La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç.


Res no fa pensar que una matinada, després d'un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf, a prop de Barcelona on viu.


Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l'estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s'instal·la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga.


A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada.

És una excel.lent novel·la d'intriga psicològica que atrapa des del primer moment. Gira al voltant de la violència psicològica. L'autora posa de relleu com en les relacions entre les persones, d'una manera més o menys sibil.lina, es pot crear una dependència tal que una acabi anulant a l'altra fins a portar-la a una situació de desesperació. Molt recomenable.


Enllaços:















dimecres, 13 de novembre del 2013

Italo Calvino

Un dia d'eleccions


El protagonista d’aquesta novel·la, Amerigo Ormea, fa d’interventor per un partit d’esquerres. Passa, doncs, moltes hores en un col·legi electoral, situat a l’interior d’una cèlebre institució religiosa de Torí: la Petita Casa de la Divina Providència, també coneguda amb el nom de Cottolengo, que és un hospici enorme destinat a donar asil a gent disminuïda, deficient i deforme. Quan surt de casa a quarts de sis del matí i comença a entomar la pluja, l’Amerigo no té manera de preveure fins a quin punt l’experiència al·lucinada d’aquest dia d’eleccions canviarà la seva manera de concebre el món, la política i la vida mateixa.

El sistema electoral d'aquell dia de 1953 funciona, segons la llei, d'una manera una mica estranya, si més no per a Amerigo Ormea, que fa de vocal a la mesa electoral en representació del partit comunista. Els malalts tenen dret a vot, és clar; però el cas és que hi ha gent present físicament però que, mentalment, és absent. Malgrat tot, tenen dret a vot —i no cal dir que l'exerceixen a favor de l'Església, que en té cura.


Tot aquest plegat de situacions portarà Amerigo a reflexionar sobre la vida i la manera que tenim d'organitzar-la, des de l'entorn personal al de la societat.


ENLLAÇOS:




dijous, 10 d’octubre del 2013

Laia - Salvador Espriu



La novel·la és, en la seva essència, una passejada per la vida de la Laia, tractant la seva evolució en tres moments ben diferenciats: infantesa, joventut i maduresa. Aquests moments n'inclouen d'altres, com ara el seu casament, el fill, la mort del fill, etc. Amb l'excusa d’explicar la vida de la protagonista, Espriu furga ens dins del record i ofereix al lector la vida d’un poble mariner en una època no gaire llunyana. Laia, és el pretext per repassar les diferents vides i circumstàncies d'altres personatges del poble, ben sovint amb caire trist i malenconiós. Espriu  fa una immersió total en el poble mariner i transporta el lector dins del seu ambient tancat i asfixiant.


Malgrat els anys transcorreguts des de la primera edició, allò que sorprèn més d'aquesta novel·la no és només la seva evident resistència al pas del temps sinó, sobretot, la seva capacitat de fer-se més viva al lector actual a mesura que el món que la feu possible s'allunya de la nostra època.




Enllaços :

http://www.tv3.cat/videos/2725310  ( reportatge sobre Salvador Espriu )

http://www.anyespriu.cat/   ( any espriu )



divendres, 6 de setembre del 2013

PROPERES TROBADES 2013 - 2014