dissabte, 31 d’agost del 2013

EL SECRET DEL MEU TURBANT

EL SECRET DEL MEU TURBANT


El secret del meu turbant, és un llibre escrit a quatre mans per la Nadia, una jove afganesa que ens explica com va ser la seva vida a l’Afganistan, i l’Agnès, una periodista catalana.

El secret del meu turbant  és un llibre valent i sincer, com també ho és la Nadia, que en primera persona i d’una manera molt generosa comparteix amb els lectors la seva vida. Així coneixem com amb vuit anys es va cremar la cara i part del cos per culpa d’una bomba que va esclatar a casa seva durant la guerra civil afganesa dels anys noranta. També com va decidir fer-se passar per un noi -imagineu-vos el perill que això comporta en una societat governada pels talibans- per poder treballar i ajudar la seva família, i com se les va arreglar per poder compaginar les dues vides sent Nadia i Zelmai alhora. També ens parla de l’amistat, de l’amor, de la religió i del fanatisme religiós, dels canvis socials que es van produint i, sobretot, de les ganes d’aprendre que sempre va tenir i de les ànsies de llibertat per poder tornar a ser ella mateixa. I de com, finalment, pot viatjar a Occident mitjançant una ONG per poder-se operar a Barcelona.

Es poden fer dues lectures d’El secret del meu turbant, una social i una altra personal, amb el fil conductor compartit de la doble vida a la que va haver de fer front la Nadia de vegades amb resignació, de vegades amb ràbia però sempre amb valentia i esperança.

Aquest és un llibre que commou, dur de pair per moments i que no us deixarà indiferents però que, afortunadament, té un final feliç. Animeu-vos, que val la pena.



Propera trobada :
Dijous dia 26 de setembre a les 19:00 h.


Títol: El secret del meu turbant
Autor: Nadia Ghulam i Agnès Rotger
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 316
ISBN: 978-84-664-1320-6
Premi Prudenci Bertrana 2010




Enllaços:

La història real "El secret del meu turbant" guanya el Premi Prudenci Bertrana

Documental "Tornar a Nadia"



Has arribat al final i, per tant, ara ja estàs en disposició de donar la teva opinió sobre El secret del meu turbant. Intenta ser breu, concís i intens, ja que el teu comentari no es pot extendre més que deu línies. Si t'ha "colpit" aquesta història, segur que sabràs fer-ho i, a més a més, tindràs l'oportunitat de compartir les teves impressions amb els teus companys i companyes de lectura !

2 comentaris:

  1. Personalment,el llibre m'està agradant molt i tot i que la història de la Nadia i la seva família és molt dura,l'estiu narratiu no es recrea en aquesta cruesa.
    No deixa de sorprendre'm el valor i la força que té la Nadia, és digne d'admiració.
    Ja tinc ganes que arribi la trobada per comentar-lo entre tots! Vinga fins aviat!!

    ResponElimina
  2. Crec que es nota molt el fet de que està redactat a partir d'uns records. Estem
    parlant d'una Nàdia que explica unes situacions que van començar quan ella tenia
    8 anys. Els records sempre es difuminen i es subjectiven, de manera que les
    experiències viscudes semblen impossibles. A tenir en compte que la novel·la ha
    estat redactada per l'Agnès Rotger; vull dir, que la història en si passa per dos filtres, el
    del record de l'experiència de la Nàdia i el de la transcripció que fa l'Agnès. A vegades
    es troba a faltar un fil conductor entre els diferents capítols.
    Vam comentar les experiències increïbles que poden viure les famílies en situació de
    guerra: queden desmembrades, sense el "cap de família - home" i això, en un país
    dominat pel règim dels talibans, on les dones no poden anar a comprar soles, ni anar al
    metge, etc, devia suposar segurament que el cas de la Nàdia no fos l'únic.
    "El pa de la guerra, de Deborah Ellis", com a història semblant d'una noia que es
    vesteix d'home per portar menjar a casa i tirar la família endavant.
    No sabem, però si calia arriscar-se tant com va fer la Nàdia, i en sembla estrany que no
    la descobrissin: va treballar com a home a la cuina del cuartel dels talibans, anava al
    cinema, sortia amb amics nois, feia de mul·là, s'inscrivia a Anglès com a noi (Zelmai),
    però a l'institut com a dona (Nàdia), però vestida d'home. La seva família i professores,
    cosins i tiets coneixia el seu secret: a ningú se li va escapar de dir-ho?, ningú la va delatar?

    Faig notar que molts personatges estaven poc dibuixats psicològicament. En va
    semblar un llibre de records i d'aventures escrit amb estil periodístic.

    Comentari enviat per la Maria Crespo i en Yosi

    ResponElimina