MICHELA MURGIA - L'ACABADORA
L’AUTORA
Michela Murgia
Escriptora sarda (1972) de
formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a mestra de
religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant), ella va
poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e anima d’un
matrimoni sense fills.
Va
treballar com a executiva en una empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada
en negar-se a ocultar un abocament tòxic al mar. Després d’això realitza
diverses feines i una d’elles, la de telefonista en una multinacional, la duu a
crear un blog a internet per denunciar
anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer llibre
publicat: Il mondo
deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. En
ell descriu l’explotació laboral i la manipulació psicològica a què són
sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per David Emmer i fou la
base del film Tutta la
vita davanti, de Paolo
Virzi.
El maig de 2008 publica Viaggio in Sardegna,
una guia dels llocs menys explorats de l’illa, i inicia un altre bloc, Il mio Sinis, un
passeig per la península de Sinis, la
seva terra natal.
Però la seva obra cabdal, si més
no fins al moment, és L’acabadora,
publicada el 2009. En aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural
sarda exposa un tema crucial com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos
reconeixements a Itàlia: Premi
Dessí (2009), SuperMondello
dins el Premi Mondello
(2010) i Premi
Campiello (2010). Posterior a L’acabadora tenim les obres Ave Mary i L’incontro.
En l’actualitat Michela Murgia duu a
terme una gran activitat com a persona compromesa i participa assíduament en
debats públics, defensant sense embuts les seves conviccions.
L’OBRA
L’acabadora
Què significa “acabadora”? Segons
la mateixa autora, Michela
Murgia, l’acabadora era una dona que ajudava a morir la gent
en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven els familiars de la persona que
agonitzava i ella acudia per consolar el moribund, li recolzava la nuca en un
jou i amb un lleu trencament de les cervicals acabava amb la fragilitat de la
seva vida (entrevista a La
Vanguardia , 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic
ofici ens endinsarem en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de
“filla d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una
passa a ser el fill de l’altra.
Per
entrar en la novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru
és una vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té
quatre filles, la més petita de les quals és la Maria ,
de sis anys. Per la seva banda la Bonaria
Urrai , la modista del poble, no té fills, i
pacta amb la mare de la nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i
com, a poc a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però
hi ha un secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista
també practica un antic art: l’ofici
d’acabadora.
En base a aquesta relació
trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia,
l’amistat, la fidelitat o l’incondicionalitat… I malgrat poder considerar que
som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la
Maria Listru , en realitat el personatge
cabdal que avança per aquestes pàgines és, òbviament, l’acabadora.
La novel·la abasta uns tretze anys de
la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla d’ànima de Bonaria fins els
primers anys de la seva joventut, però la interessant recreació de l’illa i la
seva història fa que en acabar la lectura el temps cronològic transcorregut ens
sembli força més llarg. A més, l’estil directe i aparentment senzill dota la
narració d’una agilitat
lloable que capta amb força l’atenció del lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada