divendres, 2 d’octubre del 2015

El cementiri de Praga - Umberto Eco

El cementiri de Praga, Umberto Eco
Traducció  de Carme Arenas Noguera
Rosa dels Vents, 2010

UMBERTO ECO

Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener del 1932) és un conegut escriptor italià, famós tant per les seves obres de ficció, en què destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Totes les obres d'aquest escriptor tenen la demostració del seu interès enfront de la filosofia tomista i la cultura medieval
Nascut el 1932 a la població d'Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l'any 1971 ocupa la càtedra de semiòtica a la Universitat de Bolonya. El reconeixement del món de l'educació superior fa que sigui doctor honoris causa d'una trentena d'institucions.
Va ser anomenat sàtrapa de la patafísica per les seves obres humorístiques, entre les quals destaca Com viatjar amb un cangur, i per haver perfeccionat una de les seves branques, la cacopèdia.
Altres distincions el van portar a ser membre del Consell de Savis de la UNESCO. Va rebre l'any 2000 el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Ha treballat també en els mitjans de comunicació com a difusor cultural. Les seves passions se centren en l'edat mitjana, les llengües i els clàssics. Curiosament, també manifesta ser un expert en James Bond.
Segons l'escriptor italià, la cultura medieval conté el sentit de la innovació, però el que no pretén és demostrar la innovació mitjançant les repeticions, com en la cultura moderna, que tot i repetir intenta fer creure que innova sobre temes diferents, encara que són vistos. Es demostra, a més, que l'originalitat era per als medievals una falta d'ignorància. De fet, es pot afirmar que mitjançant l'edat mitjana s'han creat diverses innovacions i està marcada per l'originalitat, tot i no estar massa ben demostrat.
Una de les seves grans introduccions a l'estètica medieval és Art i bellesa en l'estètica medieval.

Novel·les

  • El nom de la rosa (1980) - Novel·la històrica que va ser adaptada al cinema i es va convertir en un supervenda. Barreja els elements d'intriga amb l'erudició medieval i apropa l'època al present. Aquesta novel·la està ambientada en un monestir de l'edat mitjana.
  • El pèndol de Foucault (1988) - Obra que mostra com tres treballadors d'una editorial es veuen atrapats en la seva pròpia ficció.
  • L'illa del dia abans (1994) - Un noble del segle XVII es veu atrapat en un iot en un fus horari i reflexiona sobre el pas del temps, l'altre, i les convencions.
  • Baudolino (2000) - Novel·la que explica les aventures d'un jove camperol adoptat per un emperador, estructurada de manera semblant a la novel·la picaresca.
  • La misteriosa flama de la reina Loana (2004) - Un home que perd la memòria intenta recuperar-la, recreant l'època de joventut del mateix autor.
  • El cementiri de Praga (2010) - Narració històrica i conte polític filosòfic, que parla d'impostures i estafes, en què es desemmascara la història dels "protocols dels savis de Sió".
  • Número Zero (2015) - Novel·la ambientada a Milà el 1992, amb fortes referències a la història política, periodística i judicial italiana, amb formes de complot que van de Tangentopoli a Gladio, passant per la lògia P2 i el terrorisme roig.

Obres assagístiques

  • Opera Aperta
  • Diari mínim
  • Kant i l'ornitorinc
  • Semiòtica i filosofia del llenguatge
  • El signe
  • Art i bellesa a l'estètica medieval
  • Els límits de la interpretació
  • Sis passejades pels boscos narratius
  • Lector in fabula
  • Apocalíptics i integrats
  • Sobre Literatura
  • A la recerca de la llengua perfecta
  • Història de la bellesa
  • Història de la lletjor

Premis i reconeixements

Ø Premi austríac de literatura europea.



El cementiri de Praga

Som al mes de març de 1897, a París, espiant des de les primeres pàgines d aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos.
Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s’inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis.

Umberto Eco ens monstra que , en la literatura i en la vida, res no és el que sembla i ningú és qui realment diu que és: tot és segons convingui, i qui triomfa, ara i sempre, és el rufià que desconfia de tots i es manté alerta, tot i que gairebé no es mogui de la taula on lhem vist al principi, quan no sabíem que Simonini i els homes com ell encara són aquí, entre nosaltres, i han vingut per quedar-shi.

Enllaços:











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada