dimecres, 29 d’abril del 2015

STEFAN ZWEIG - LA IMPACIÈNCIA DEL COR


STEFAN ZWEIG




Stefan Zweig va ser un escriptor molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30 del segle XX, per bé que, des de la seva mort, el 1942, la seva obra esdevingué menys familiar per al públic en general.

Zweig va escriure novel·les, històries curtes i diverses biografies, la més famosa de les quals és, probablement, la de Maria I d'Escòcia. Es va publicar en alemany amb el títol de Maria Stuart i en anglès amb el títol de (The) Queen of Scots o Mary, Queen of Scotland and the Isles. A vegades, quan el sentiment antigermànic s'estava estenent, les seves obres es van publicar en anglès amb el pseudònim de "Stephen Branch" (una traducció del seu nom real). De la seva biografia de la reina Maria Antonieta se'n va arribar a fer una adaptació per a una pel·lícula de la Metro Goldwin Mayer (MGM), amb l'actriu Norma Shearer en el paper protagonista.

Nascut a Viena, Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant tèxtil jueu, i d'Ida (Brettauer) Zweig, filla d'una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, matèries que li van permetre entrar en contacte amb l'avantguarda cultural vienesa de l'època.

Va ser en aquest ambient quan, el 1901, va publicar els primers poemes, una col·lecció titulada Silberne Saiten ("Cordes de plata") en la qual mostrava la influència d'Hugo von Hofmannsthal i Rainer Maria Rilke. El 1904 va publicar la primera novel·la, gènere que conrearia especialment durant la seva carrera.

Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una curosa construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa.

A més a més de les seves creacions en dramatúrgia, periodisme i assaig, Zweig va treballar en traduccions d'autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire i Émile Verhaeren.
El 1910 viatjà a l'Índia i el 1912 a l'Amèrica del Nord. El 1913 es va traslladar a Salzburg, on va viure gairebé vint anys.

Durant la Primera Guerra Mundial, i després d'haver servit en l'exèrcit austríac (com a empleat de l'Oficina de Guerra, ja que havia estat declarat no apte per al combat), es va haver d'exiliar a Zuric a causa de les seves conviccions antibel·licistes per la influència del seu amic, el pacifista francès Romain Rolland.

D'aquest període és Jeremiah, una obra antibèl·lica que va escriure mentre estava servint en l'exèrcit i que va ser publicada durant el seu exili a Suïssa. Aquesta peça teatral de tema bíblic, inspirada en la guerra europea, va ser exhibida a Nova York el 1939.

Immediatament després, es va radicar a Suïssa, on va treballar com a corresponsal per la premsa lliure vienesa i escrivint per a alguns diaris hongaresos. Gràcies a les seves amistats, entre les quals es comptaven Hermann Hesse i Pierre Jean Jouve, va poder publicar visions apartidistes sobre la turbulenta realitat europea d'aquells dies.

La solvència econòmica de la seva família li va permetre seguir conreant la seva gran passió: viatjar; i va ser així com va adquirir la gran consciència de tolerància que ha quedat plasmada en les seves obres, les primeres a protestar en contra de la intervenció d'Alemanya en la Gran Guerra.

Després de l'armistici de 1918, va poder tornar a Àustria. A Salzburg es va casar, el 1920, amb Friderike Maria Burger von Winternitz, una admiradora de la seva obra, a qui havia conegut vuit anys abans.

Com a intel·lectual compromès, Zweig es va enfrontar amb vehemència amb les doctrines nacionalistes i l'esperit de revenja que es respirava a l'època. Va escriure sobre tot això en una llarga sèrie de novel·les i drames, en el període més productiu de la seva vida. Conegué a Thomas Mann i a Max Reinhardt.

El relat històric Grans moments de la humanitat, que va publicar el 1927, es manté, encara avui en dia, entre els seus llibres de major èxit. El 1928 Zweig viatjà a la Unió Soviètica. Dos anys després va visitar Albert Einstein al seu exili a Princeton. Al llarg de la seva vida, Zweig va cultivar l'amistat de personalitats com Maksim Gorki, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, i Arturo Toscanini. El 1934 va publicar la seva triple biografia Mental Healers, i un assaig sobre els orígens de la Ciència Cristiana i la psicoanàlisi.

D'origen jueu, va ser defensat pel compositor Richard Strauss, que es va negar a eliminar el nom de Zweig, com a llibretista, del cartell de l'òpera Die Schweigsame Frau (La dona silenciosa), estrenada a Dresden. Hitler va refusar anar a l'estrena tal com estava previst i l'obra es va prohibir poc temps després, havent-se representat tan sols tres cops.

La religió no va jugar un rol central en la seva educació. En una entrevista va dir:
"La meva mare i el meu pare eren jueus tan sols per un accident de naixement"

Tot i que els seus assaigs de política van ser publicats per l'editorial Neue Freie Presse, l'editor literari de la qual era el líder sionista Theodor Herzl, Zweig mai es va sentir atret per aquesta forma de nacionalisme.

Després de l'augment de la influència nacionalsocialista a Àustria, Zweig es traslladà temporalment a Londres; en aquest temps ja va tenir dificultats per a publicar les seves obres a Alemanya, però hi va poder escriure el llibret per a l'òpera de Strauss. El 1934 va iniciar una sèrie de viatges per l'Amèrica del Sud.

El 1936 els seus llibres van ser prohibits a Alemanya pel règim nazi. El 1938 es va divorciar de la seva primera esposa. A l'any següent es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann i, a l'iniciar-se la Segona Guerra Mundial, Zweig es va traslladar a París. Poc temps després, va viatjar al Regne Unit, on va obtenir-hi la ciutadania. Va viure a Bath i a Londres, i després va viatjar als Estats Units, l'Argentina i el Paraguai, per fer-hi unes conferències. Després de la publicació de Novel·la d'escacs, el 1941, s'instal·là al Brasil.

Al Brasil va escriure Brasilien: Ein Land der Zukunft (Brasil: una terra del futur) el 1941. En aquesta obra, Zweig examina la història, l'economia i la cultura del país. Citant a Amerigo Vespucci, hi descriu com els primers navegants europeus van veure el Nou Món:
"Si el paradís existeix en algun lloc del planeta, no podria ser molt lluny d'aquí!"

A la ciutat de Petrópolis, el 22 de febrer de 1942, es va suïcidar juntament amb la seva esposa, desesperats pel futur d'Europa i la seva cultura (després de la caiguda de Singapur estaven convençuts que el nazisme s'estendria pel planeta). Va escriure:
"Penso que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra"
La seva autobiografia El món d'ahir es va publicar pòstumament el 1944. És un panegíric de la cultura europea, que considerava perduda per sempre.

Hi ha importants col·leccions de manuscrits de l'obra de Zweig a la Biblioteca Britànica i a la Universitat Estatal de Nova York a Fredonia, Nova York. La primera és el resultat d'una donació dels seus apoderats, el maig de 1986, i inclou una gran varietat d'elements de gran raresa, entre els quals destaca el catàleg de les obres mozartianes, escrit pel propi compositor (Verzeichnis).

Teatre

  • Thersite, 1907
  • Les Guirlandes précoces, 1907
  • Jeremiah, 1916
  • La casa a la vora del mar, 1911

Poesia

  • Silberne Saiten ("Cordes de plata"), 1901

Ficció

Autobiografia

  • El món d'ahir: memòries d'un europeu. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. 529 p. ISBN 84-7727-335-9. Llibre autobiogràfic publicat pòstumament.

Biografies

  • Émile Verhaeren, 1910
  • Fouché: Retrat d'un home polític, 1929. Barcelona: Quaderns Crema, 2004. 280 p. ISBN 978-84-7727-412-4
  • Heilung durch den Geist, (Franz Mesmer, Mary Baker Eddy, Sigmund Freud),1931, és un curt treball en tres parts que consisteix en tres biografies individuals. La idea conductora d'aquesta obra és que la Ciència Cristiana, religió espiritualista fundada per Mary Baker Eddy, i el psicoanàlisi, especialitat mèdica i moviment literari creat per Sigmund Freud, estan basats en els descobriments de l'incomprès hipnotista del segle XVIII Franz Mesmer.
  • Magellan: Der Mann und seine Tat, 1938. Frankfurt: Fischer, 2003. 316 p. ISBN 3-596-50650-6
  • Maria Stuart. Frankfurt: Fischer, 2000. ISBN 3-596-21714-8
  • Marie Antoinette: Bildnis eines mittleren Charakters, 1932. Frankfurt: Fischer, 2003. 575 p. ISBN 3-596-22220-6
  • Erasmus, 1934
  • Romain Rolland: L'home i la seva obra, 1921
  • Tolstoi, 1930. Badalona: Editorial Proa
  • Paul Verlaine
  • Balzac, 1922, publicat individualment i inclòs en el llibre en tres parts Drei Meister: Balzac, Dickens, Dostojewski.
  • Moments estel·lars de la humanitat, 1927. Barcelona: Quaderns Crema, 2004. 285 p. ISBN 84-7727-421-5
  • Montaigne, 1982 (pòstum). Barcelona: Quaderns Crema, 2008. 120 p. ISBN 978-84-7727-450-6
  • Castellio gegen Calvin: Ein Gewissen gegen Gewalt. Frankfurt: Fischer, 1984. 256 p. ISBN 3-596-22295-8
  • Drei Meister: Balzac, Dickens, Dostojewski. Frankfurt: Fischer, 1999. 222 p. ISBN 3-596-12278-3
  • Confusión: The Private Papers of Privy Councillor R. Von D
  • Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam. Frankfurt: Fischer, 2006. 187 p. ISBN 3-596-22279-6
  • Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche. Gesammelte Werke in Einzelbänden. Frankfurt: Fischer, 1982. 284 p. ISBN 3-10-097048-

No ficció

ENLLAÇOS:








LA IMPACIÈNCIA DEL COR




En els primers albors de la Gran Guerra, el tinent Anton Hofmiller rep una invitació per anar al castell del magnat hongarès Lajos von Kekesfalva. Durant la seva estada, la filla de l’amfitrió, que pateix paràlisi crònica, s’enamora del jove oficial. Hofmiller, que només sent compassió per la jove Edith, decideix ocultar els seus veritables sentiments i li fa tenir esperances en una ràpida recuperació. Arriba fins i tot a prometre-s’hi, però no reconeix el seu nuviatge en públic. Com un criminal en la foscor, Hofmiller es refugiarà en la guerra, i en tornarà com un autèntic heroi. La impaciència del cor és, sens dubte, un dels millors llibres de Zweig, un esglaiador retrat de la insondable naturalesa humana que atraparà el lector des de la primera pàgina.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada