TROBADA DEL GRUP DE LECTURA
Prudenci
Bertrana i Comte (Tordera,
19 de gener
de 1867
– Barcelona,
21 de
novembre de 1941)
fou un escriptor
modernista
català,
conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906)
Prudenci
Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va
passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl·liques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare
juntament amb la seva mare.
JOSAFAT
Josafat és una peça mestra de la
narrativa decadentista articulada entorn d'un personatge simbòlic, el gegantí Josafat,
campaner de migrada intel·ligència que vol una relació eròtica recurrent i
malaltissa amb una prostituta (Fineta) dins l'església de Santa Maria (catedral
de Girona). La dualitat i la contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on
s'enfronten el camp i la ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància,
el Bé i el Mal. Els símbols (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de
cargol. etc.) i els camps semàntics (del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.)
suggereixen el clima estrany i efectista del relat. L'espai sagrat que
embolcalla les escenes lúbriques crea un ambient de profanació i sacrilegi en
la millor línia del decadentisme europeu i la prosa refinada confegida amb
imatges, adjectius i una recercada llengua mascla aconsegueixen un cúmul de
sensacions reveladores de la realitat.
Josafat, de personalitat no evolutiva però sí progressivament matisada, esdevé el símbol de l'artista modernista, incomprès i aïllat en la seva torre d'ivori —el campanar de l'església— des d'on contempla el seu paradís perdut —el poblet on va créixer— i acaba dedicat, perduda ja la raó i alliberat de tota angoixa, a la creació artística, la música primitiva del flabiol, portadora de les essències de la terra, de la veritat. És un personatge polièdric, amb múltiples valors simbòlics: és la Bèstia que atrapa la Bella, atreta per la violència —essència de la femme fatale—, però també és un fanàtic de la religió determinat per la repressió educativa i per l'ambient. La follia el venç en no poder suportar la múltiple tensió que signifiquen les pròpies passions, la vigilància del estament eclesiàstic i de la societat, l'esclavatge a què el sotmet Fineta amb la seva constant embranzida i el record enyorat de l'adolescència feliç, en què hauria pogut canalitzar normalment l'impuls sexual.
Com en tota novel·la modernista l'individu, inadaptat al món, s'enfronta amb les forces de la Natura -la pulsió de l'instint- i en sortir-ne perdedor es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit simbolisme els plantejaments naturalistes que també s'hi palesen i afegeix una romàntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar la natura en estat salvatge i l'home primari i feliç, que l'habita abans de perdre's en el pou sense fons de la ciutat.
(Montserrat Corretger. El Modernisme, dins de Breu història de la literatura catalana. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998)
ENLLAÇOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada