Jane Eyre - Charlotte Brontë

Jane Eyre és la primera novel·la publicada per Charlotte Brontë.

Explica la història, comú a la seva posterior novel·la Villette, d'una jove que ha de lluitar per sobreviure i la seva posterior realització sense ajuda de diners, la família o el privilegi de classe. L'òrfena Jane està atrapada entre dos impulsos amb freqüència contradictoris. Per un costat, és estoica, modesta i abnegada; per l'altre és una persona apassionada, independent, disconforme i rebel davant la injustícia que sembla trobar per totes parts. De nena, Jane Eyre pateix primer com a pupil·la de la seva tia, la rica senyora Reed i la seva abusiva família, després sota el règim cruel i opressiu de l'escola Lowood, on finalment l'envia la seva tia. Com a jove institutriu de Thorfield Hall, les qüestions de classe frustren el seu camí cap al veritable amor amb el senyor Rochester, amb qui ha forjat una profunda relació mentre cuida de la seva filla il·legítima.

No obstant això, la classe és menys una barrera a la seva unió –i en qualsevol cas, els dos personatges menyspreen els seus dictats- que el fet que ell ja tingui esposa. Es tracta de la infame boja tancada a les golfes (la criolla Bertha Mason, de Jamaica, la història de la qual ha estat imaginativament reconstruïda per Jean Rhys a Wide Sargasso Sea). La situació de Bertha s'ha vist com a contrapunt de la de Jane, a més de plantejar preguntes sobre la representació de les dones a les novel·les del segle XIX. Nombroses coincidències i desitjos complerts porten finalment a la resolució del romàntic argument central, però Jane Eyre segueix a favor de les dones intel·ligents i amb aspiracions en el context asfixiant i patriarcal de la Gran Bretanya victoriana.

Charlotte Brontë (Thornton, 1816 - Haworth, 1855) fou una novelista i poeta anglesa i la més gran de les tres germanes Brontë. La sea novela més coneguda és Jane Eyre.
La rígida disciplina imposada pel seu pare, un pastor anglicà, i la prematura mort de la seva mare i de dues de les seves germanes van perfilar la narrativa d'aquestes escriptores: Emily, autora de la cèlebre Cims borrascosos (1847), Anne, autora de la La llogatera de Wildfell Hall, i, especialment, Charlotte, dominada per la sensibilitat i la fantasia romàntiques.
La publicació de Jane Eyre (1847), que va tenir un gran èxit, va consagrar Charlotte com a escriptora després que la seva primera novel·la, The professor, publicada pòstumament el 1856, fos rebutjada per diversos editors. Altres obres d'aquesta escriptora són Shirley (1849) i Villette (1853).